Catalan English French German Italian Portuguese Russian Spanish


Patrimoni

La comarca del Baix Penedès compta amb un gran patrimoni històric, monuments i espais visitables que us traslladaran a èpoques passades.

Podem trobar un seguit de Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN) inscrits al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a part d'un jaciment inscrit com a Patrimoni de la Humanitat (PH), alguns monuments històrics inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya per protegir el seu subsòl o l'entorn i molts elements d'especial interès.

Són béns immobles del patrimoni cultural amb la categoria de protecció de major rang com a unitat singular, conjunt, espai o zona amb valors culturals, històrics o tècnics.

Representa el manteniment dels espais naturals però també dels paisatges singulars, simbòlics o identitaris. Implica la inclusió de criteris de qualitat ambiental i estètica en gestió turística.

A continuació us presentem un llistat dels monuments, elements i zones d'interès històrico-artístic, patrimoni arquitectònic i arqueològic de cada municipi.

 

 

ALBINYANA

 

Cova de Vallmajor (Patrimoni de la Humanitat)

Cova natural amb representació gràfica i pintura des de bronze antic a bronze mig.

 

 

Restes del Castell de l'Esquernosa (Bé Cultural d'Interès Nacional)

Hi ha una certa confusió en relació a aquest castell, que a vegades s'ha identificat amb el castell d'Albinyana. Aquest, però, estava situat dins el nucli urbà, prop de l'església, i del qual ja no en resta cap vestigi. Les ruïnes situades dalt del turó, prop de l'ermita de Sant Antoni, semblen correspondre a l'antic castell de l'Esquernosa o de l'Esquena Rosa ("Castrum de Squena Rosa"), esmentat des del segle XI. Es conserven restes de muralla i la base d'una torre de vigilància.

 

 

Nucli antic d'Albinyana

La part més antiga del poble, aturonada al voltant de l'església i la plaça Major, constitueix un dels espais més interessants de la comarca. Les antigues cases han estat acuradament restaurades i emblanquinades, conservant els portals adovellats, les finestres emmarcades amb pedra i altres elements originals, la major part de principis del segle XVIII.

 

 

Església parroquial de Sant Bartomeu

Edifici construït durant el segle XVIII (té gravades les dates de 1723 i 1769) fruit de l'ampliació d'un temple romànic documentat des del 1040, que es correspondria amb la capella de l'antic castell d'Albinyana. D'aquesta antiga església se'n conserven vestigis a la façana de l'absis semicircular. El campanar va ser alçat també durant el segle XVIII. El 1856 se li afegí un cos superior, damunt la cúpula del qual s'hi va posar un penell en forma d'àngel, semblant al d'altres campanars de la comarca, substituït per un de nou el 1992.

 

 

Ermita de Sant Antoni

L'existència de l'ermita està documentada des del segle XVIII, però documents anteriors esmenten una "torre enderrocada" que deuria formar part de l'estructura defensiva de l'antic castell i que va ser aprofitada com a campanar en construir la capella. Està bastida directament sobre la roca, té planta oval i és coronada amb una espadanya. La capella té una sola nau coberta amb volta de canó i capçada amb un absis recte. Hi ha adossada la casa on vivien els ermitans, el primer dels quals està documentat des de 1739.
L'indret, amb les escasses ruïnes de l'antic castell al costat, té un gran encís paisatgístic, amb unes magnífiques vistes que abasten una bona part de la comarca. Actualment s'hi pot accedir en cotxe sense dificultat.

 

 

Cal Groc

Coneguda també com ca l'Esquerrà o ca l'Escombrer. El renom de Groc està documentat des de l 1707, quan la casa era propietat de la família Manyer. El casal, de grans dimensions, fa cantonada entre els carrers Major i de l'Església, des d'on ofereix un perfil que recorda la proa d'un vaixell. Ben restaurat, conserva el portal adovellat i dues grans finestres amb llinda, brancals i ampit de pedra. Entremig hi ha un rellotge de sol. A l'extrem hi ha les golfes, obertes amb arcades de mig punt.

 

 

Cal Pau Magí

Edifici del segle XVII (a la llinda d'una porta interior hi ha gravada la data de 1637) que originàriament formava una unitat amb la casa veïna. Les reformes fetes durant el segle XX han modificat força l'aspecte de la façana que, tanmateix, conserva el magnífic portal adovellat s'arc carpanell. La façana posterior, en canvi, manté el seu aspecte original, amb finestres emmarcades amb pedra.
Antigament era coneguda com la Casa Gran i hi residia l'administrador local del monestir de Sant Cugat, que posseïa els drets senyorials del terme, i era on s'emmagatzemava el delme, la part de la collita destinada al monestir.

 

 

Cal Llogari

Gran casal de planta, pis i golfes que, malgrat les modificacions que ha sofert amb el pas dels anys, conserva bona part de l'estructura antiga. Té portal de punt rodó i balcons amb emmarcament de pedra.

 

 

Cal Mata

Masia situada a la cruïlla de la carretera de Valls i la desviació cap a Albinyana. Està tancada amb un baluard on hi ha inscrita la data de 1616, tot i que l'origen de la casa és molt més antic segons es desprèn d'uns arcs incrustats en un mur interior. Durant els segles XV i XVI va pertànyer a la família Ventosa i és a partir de 1624 que s'esmenta el primer membre de la família Mata que ha donat el nom a la masia.

 

 

Esglèsia del Sagrat Cor

Edifici construït el 1880, tal com indica la inscripció que hi ha a la llinda de la porta. Té una sola nau coberta amb volta de canó i capelles laterals. El campanar vuitavat és de maçoneria vista. La façana, molt austera, presenta portal d'arc escarser, ull de bou i imposta de maó vist.

 

 

Cal Miró

Edifici de planta baixa, pis i golfes amb portal adovellat de punt rodó, del segle XVI o XVII. Al costat del portal hi ha un contrafort atalussat de carreus ben tallats. Antigament era un hostal on hostatjaven els viatgers que passaven per la carretera de Valls.

 

 

Cal Gener

Casal senyorial del segle XVI-XVII, molt modificat durant el segle XVIII. Té portal adovellat i un contrafort atalussat de pedra al seu costat. Les finestres i balcons són emmarcats de pedra, amb escuts a la llinda, on hi ha també les dates de 1698 i 1778. El més destacat són els magnífics esgrafiats del segle XVIII, restaurats el 1984 per Jaume Amat. Hi ha diversos dibuixos geomètrics i motius arquitectònics de tipus clàssic centrats per un rellotge de sol. També hi ha diferents figures humanes, Segons Manuel Bofarull les figures de l'esquerra representen a Joan Gener Romagosa amb la seva muller, Antònia Ivern, casats el 1755. A la dreta hi ha la figura d'un soldat, que s'ha identificat amb Antoni Gener Ferrer i, a l'altre extrem, un home amb una dalla.
A l'interior de la casa s'han descobert unes pintures de temàtica religiosa, molt malmeses, del segle XVIII-XIX.
L'edifici ha estat acuradament restaurat com a casa-museu i actualment està dedicat al turisme rural.

 

Més informació del patrimoni d'Albinyana

 

 

L'Arboç

 

Esglèsia parroquial de Sant Julià (Bé Cultural d'Interès Nacional)

Edifici construït entre 1631 i 1647 substituint un temple anterior, d'època romànica. Té una sola nau amb un absis poligonal i capelles laterals entre els contraforts. La volta és de creueria, de tradició gòtica. El campanar, bastit abans de l'església, entre 1622-27, conserva el basament romànic i una capella interior coberta amb volta de canó. La façana és flanquejada per dues torretes de planta quadrada. Té una gran rosassa i, a sota, la portalada barroca. La porta està emmarcada per dos parells de columnes que sostenen un entaulament partit, amb frontó semicircular. Al centre hi ha una fornícula amb una imatge moderna del sant.
A l'interior hi ha la capella dels Dolors, que correspon a la capçalera de l'antiga església, del segle XIII. Conserva restes de pintures murals gòtiques.
El 1936 va ser cremada i van resultar destruïts els valuosos retaules barrocs que contenia. La reconstrucció del temple va ser duta a terme per l'arquitecte Pere Cendoya. L'altar major va ser substituït per un baldaquí amb una imatge de Sant Julià, obra de Frederic Marès.

 

 

L'Estudi Vell

Edifici annex a l'església, amb la qual es comunica. Va ser construït el 1570 com a sagristia. Al pis superior s'hi van ubicar les escoles fins al 1865.
La façana és llisa, amb les obertures rectangulars amb llinda i brancals de pedra. A les llindes hi ha escuts esculpits.

 

 

Carrer Major

carrer major

El carrer Major de l'Arboç és sens dubte el segment més emblemàtic del municipi. En ell es concentren la major part dels edificis més singulars i constitueix, alhora, el centre neuràlgic del comerç i la vida social del poble, amb l'església i l'ajuntament.

El seu tram central, la Plaça, n'és el nucli originari.

Antigament havia estat tota ella porticada; ara encara resta un bon tram amb els característics porxos d'arc rebaixat sobre gruixudes columnes.

 

 

 

La Rectoria

Edifici d'estil neogòtic construït el 1902. Consta de planta baixa, pis i golfes. El portal de mig punt és flanquejat per dos finestrals amb interessants reixes de ferro forjat. El pis principal és centrat per un balcó de pedra. Les finestres són coronades amb un trencaigües de tipus conopial. Les golfes s'obren amb una galeria d'arcs rebaixats sostinguts per columnes poligonals. Al capdemunt hi ha un ràfec pronunciat amb l'embigat vist.

 

 

Casa del Carrer Major, 23

Edifici de quatre plantes, entre mitgeres, construït el 1898. La façana vol accentuar el seu aire senyorial amb la utilització d'elements extrets del repertori clàssic, com les columnes jòniques, les mènsules o els frisos esculpits. Destaca la poderosa tribuna que enllaça el primer i el segon pis, amb pilars quadrats als angles i dues columnes a la part central. La porta d'entrada mostra un bust de dona esculpit al bell mig de l'arc de mig punt. Flanquegen la porta dues columnes de fust estriat.

 

 

Cal Romagosa

Edifici senyorial construït el 1887 i modificat posteriorment per afegir-li les dues tribunes poligonals. Consta de planta baixa i tres pisos. La façana s'estructura en tres cossos de forma simètrica, amb balcons a la part central, amb barana de forja. Les obertures de la primera i segona planta són de mig punt, emmarcades amb una ampla motllura estriada. Al seu damunt sobresurten uns frontons de tipus clàssic sobre mènsules. El pis superior s'obre amb tres grups de finestretes de punt rodó, a l'estil de les galeries de solana. Corona la façana una balustrada interrompuda per un capcer central.

 

 

Casa del Carrer Major, 35

D'aquest edifici en destaca especialment la tribuna, que assoleix tot el protagonisme de la façana. Tancada al primer pis i oberta al segon, es caracteritza per la policromia que li aporten les rajoles de ceràmica combinades amb els marcs de les finestres i per l'original remat de formes corvades que corona el balcó. Una interessant mostra a mig camí entre el modernisme i art decó, que estat restaurada amb gran encert.

 

 

Casa del Carrer Major, 41

Edifici del 1903 caracteritzat per la notable tribuna que sobresurt de la primera i segona plantes i que fa de balcó de la tercera. Es sosté amb dues grans caretles que flanquegen la porta d'entrada. Al primer pis els elements de suport són columnes grises amb capitell jònic, mentre que al segon pis són simples pilars quadrangulars. La barana del balcó del pis superior és de pedra, amb decoració de tipus vegetal.
La casa té una torre-mirador octogonal capçada amb coberta piramidal.

 

 

Cal Freixes

És un edifici de planta baixa i dos pisos, que fa cantonada. Té una vistosa decoració de tipus modernista, a base de relleus florals, que ornamenta les llindes de les obertures. El primer pis té, a la façana principal, un balcó corregut, amb una barana que combina el ferro i la pedra. La resta són balcons individuals, tots ells amb barana de forja lleugerament ondulada. La façana, pintada en un color rosat, es remata amb un fris esgrafiat i una cornisa sinuosa ornada amb una garlanda al mig.

 

 

Edifici les Amèriques

Edifici construït el 1923 que mostra la seva cantonada arrodonida entre els carrers Major i Missers. La planta noble és recorreguda per una balconada seguida amb balustres de pedra. Les obertutres s'ornamenten amb una ampla motllura i decoració floral. La planta baixa ha estat molt alterada en ubicar-hi un establiment comercial. L'element més característic és, tanmateix, l'estàtua de Colom situada al capdemunt de l'edifici, còpia a escala, en fusta de caoba, de la que hi ha a Barcelona i que va ser realitzada pel seu mateix autor, Rafael Atché. Aquesta rèplica va figurar al pavelló del fabricant de tabacs local Josep Gener a l'Exposició de 1888. Quan el palau Gener es va vendre als salesians l'estàtua va passar al seu actual propietari, que la va situar al seu actual emplaçament als anys cinquanta.

 

 

Casa Natal de l'Abat Escarré

La casa del qui fou abat de Montserrat, Aureli M. Escarré (1908-1968) és un vell edifici de principis del segle XVII. Té portal adovellat de mig punt i, al seu damunt, una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra i una llinda amb trencaigües conopial, de tradició gòtica. Del mateix estil són les finestres de la façana lateral.

 

 

Arxiu Arbocenc

Edifici antic, de planta baixa, pis i golfes, que allotja actualment l'arxiu i el Centre d'Estudis Locals i Comarcals. Hi destaca el seu portal adovellat, restaurat, i el finestral de la planta baixa, amb ampit, brancals i llinda de pedra, en la qual hi ha gravada la data de 1689.

 

 

Cal Marquet

Edifici modernista situat al costat de l'església. Es caracteritza per la utilització del maó vist a les cantoneres i emmarcant les obertures, en contrast cromàtic amb l'arrebossat blanc del parament. La part més remarcable és la galeria lateral, amb els seus arquets esglaonats recolzats sobre columnes helicoïdals de maó vist.

 

 

Palau Gener Batet

Gran casal residencial fet construir per l'indiano retornat de Cuba, Josep Gener Batet, entre 1877 i 1889. Durant els anys seixants del segle XX va ser noviciat dels Salesians i posteriorment escola-residència.
La façana principal, que dóna al jardí, és dividida en cinc cossos. El central i els dos laterals tenen tres plantes, a les quals s'hi afegeixen unes torres vuitavades cobertes amb cúpula. El cos central és presidit per una ampla balconada amb balustres.
El jardí es clou amb una tanca, als extrems de la qual hi ha dues torres-mirador de planta poligonal amb obertures ogivals i coberta cònica.

 

Hospital Sant Antoni

Edifici construït entre 1905-1911 per substituir un antic hospital medieval documentat des del segle XIII. Va ser promogut per la família Gener. Actualment és una residència geriàtrica.
L'edifici s'articula a l'entorn d'un pati i compta amb una capella neogòtica inspirada en la capella preexistent de l'hospital antic.
La resta de l'edifici és d'estil modernista. Destaquen les dues torres bessones de la façana del carrer Pere Francesc Palau. Les obertures ogivals, d'inspiració gòtica, i els emmarcaments en maó vist són els elements més característics.

 

 

Casa de l'Avinguda dels Herois

Edifici del 1891 que té com element més destacat una torratxa de planta estrellada, de la qual emergeix un cos cilíndric decorat amb arcs lobulats que sosté una cúpula semiesfèrica.

 

 

Torre de Bellesguard

Coneguda també com cal Pons. És un edifici residencial amb jardí, d'estil neogòtic, construït el 1898. El caracteritza una destacada torre-mirador de planta circular, d'aire casteller, recorreguda al capdamunt per una corsera sobre mènsules i coronada amb una apuntada coberta cònica.

 

 

La Giralda de l'Arboç

La Giralda de LArboEdifici promogut per Joan Roquer i Marí després del seu viatge a Andalusia, on s'entusiasmà amb l'arquitectura califal, la qual va voler reproduir mimèticament a la seva residència. L'obra es va realitzar entre 1877 i 1889 i va ser dirigida pel mateix Roquer. L'element més destacat és la reproducció de la Giralda de Sevilla, a escala 1:2, que ha esdevingut un dels elements més emblemàtiics del poble. Al conjunt hi ha tembé una rèplica del Pati dels Lleons de l'Alhambra de Granada, i del Saló d'Ambaixadors de l'Alcàsser de Sevilla.

 

 

Villa Teresina

Xalet aïllat voltat de jardí, situat als afores del poble. Alguns dels seus elements de reminiscències clàssiques li atorguen certa sumptuositat. Això es fa palès a la tribuna semicircular de la façana principal o el porxo que dóna al jardí. En tots dos casos els elements de suport són columnes de tipus clàssic. La coberta de la casa és a quatre aigües. Damunt la tribuna hi ha un capcer circular amb el nom de la casa.

 

 

Monument a la Puntaire

Obra en bronze de l'escultor local Joan Tuset. Va ser inaugurada l'any 2005 coincidint amb la celebració de la trobada de puntaires de la fira de santa Llúcia de l'Arboç. La tradició de les puntaires està molt arrelada al poble, almenys es del segle XVIII i va tenir el seu moment àlgid cap a la fi del XIX. És una tradició que encara es manté avui dia.

 

 

Torre del Papiol (Bé Cultural d'Interès Nacional)

Torre mig enrunada del segle XI, adossada a una masia del petit nucli del Papiol. És de planta oval, atalussada, i està feta a base de pedra, sorra i calç, amb algunes filades "d'opus spicatum".
Deuria ser construïda a l'entorn de l'any 1000. Des dels inicis va pertànyer a la família Papiol, senyors del castell homònim, que posteriorment va passar a la nissaga dels Eimeric.
Es va enrunar l'any 1958 a causa d'uns forts aiguats.

 

 

Capella de Sant Ponç

Capella d'origen romànic, potser del segle XIII, molt modificada amb posterioritat. Té una sola nau coberta a dues aigües i amb grans contraforts laterals. El portal és de punt rodó i té al damunt un escut heràldic. El campanar és d'espadanya, de dos ulls. Ha estat restaurada modernament.
El nucli del Papiol està documentat des del 1070 com a possessió del castell de Castellet, posteriorment vinculat a la família Papiol, senyors del castell del Papiol.

 

 

Casa Gran del Papiol

Gran mas senyorial construït el 1798 per Joan Vidal i Batlle, segons la inscripció que hi ha gravada damunt del portal. Segurament ha estat remodelat en època posterior. La façana s'estructura en tres crugies, la central, amb portal d'arc escarser, té coronament triangular ornat amb arquacions cegues. La coberta és a dues aigües. Compta amb una gran zona ajardinada.

 

 

Cal Julià del Papiol

Al costat de la Casa Gran del Papiol hi ha la dels masovers, Can Julià. És un edifici reconstruït el 1930 a imitació de l'arquitectura rural tradicional, barrejant elements de diferents estils i èpoques: portal adovellat de punt rodó, remat arrodonit de la façana de tipus barroc, finestres rectangulars de tradició goticista i finestral de tres arquets de mig punt a les golfes, amb un ull de bou al capdamunt. Al costat hi ha el celler, refet el 1910.

 

 

La Llacuneta

A la riba esquerra de la riera de Marmellar, prop de la N-340, hi ha el petit agregat de la Llacuneta, documentat des del 1023 com a part del terme de Castellet. És un conjunt d'unes poques masies, la major part abandonades i algunes en estat ruïnós. Al seu costat hi ha la capella de Sant Antoni Abat.
Les principals edificacions són Cal Rosell, amb portal adovellat que duu la data de 1698, Can Badó, molt modificada, i Cal Totosaus, un casal del 1701.

 

 

Capella de Sant Antoni Abat

Ermita situada al veïnat de la Llacuneta. Té una sola nau, coberta amb embigat de fusta sobre arcs torals de mig punt. La façana té portal de adovellat de punt rodó, amb un ull de bou i una petita espadanya d'un sol ull.

 

 

Cal Gallart

Gran casal fet construir per Manuel Marquès el 1874 i ampliat pel seu fill Isidre, el 1943. Feia funcions de mas amb terres de conreu i alhora de finca d'estiueig.
És un edifici format per tres cossos en disposició simètrica, el central més alt i sobresortit. Al cos central hi ha el portal adovellat i una galeria amb balustrada. Un dels elements característics, fruit de la reforma dels anys quaranta, és el fris d'esgrafiats que recorre la façana, just sota el ràfec.
El 1982 va ser adquirit per la Caixa d'Estalvis del Penedès, que hi establí l'escola agrària Camp Joliu.

 

Més informació del patrimoni de l'Arboç

 

 

BANYERES DEL PENEDÈS

 

El nucli antic de Banyeres

Al peu del turó on hi ha les restes de l'antic castell de Banyeres hi ha el nucli antic, centrat pel carrer Major. A aquest s'hi accedeix a través d'una arcada des de la plaça de l'Om, on hi ha l'església, la font i l'arbre centenari. El carrer Major concentra els edificis més interessants del poble: cal Figueres, cal Torres, cal Ventosa i l'antic hostal.

 

 

Castell de Banyeres (Bé Cultural d'Interès Nacional)

Aturonat, dominant el poble, hi ha les restes de l’antic castell de Banyeres: una torre de planta circular de la qual es conserva només una part, i escassos vestigis del cos del castell, posats al descobert en unes excavacions de l’any 1967.
La “guàrdia de Banyeres” està documentada des de l’any 938 dins les propietats del monestir de Sant Cugat del Vallès. Com a castell és esmentat des de l’any 1032, quan el bisbat de Barcelona el cedeix a Mir Llop Sanç, iniciador d’una nissaga que en detentà la senyoria fins el segle XIII.
La torre, de la qual en resta només una tercera part, està feta amb carreus poc treballats però ben arrenglerats. Ha estat datada cap a la primera meitat del segle XI.

 

 

Santa Maria del Priorat

Antic priorat benedictí fundat probablement als inicis del segle XII i que va adquirir gran rellevància durant els segles XIII i XIV. Va ser abandonat després de la desamortització del 1835.
L’església és un edifici romànic de dues naus amb absis semicirculars. Inicialment era de nau única, de planta rectangular, construïda cap a finals del segle XI. La segona va ser afegida potser durant el segle XIII. La porta és de mig punt, adovellada, i està situada a la façana sud. A la façana nord hi ha una porta, cegada, que unia l’església amb les desaparegudes dependències priorals. El campanar, trencat, és d’espadanya, de dos ulls. La sagristia adossada va ser afegida amb posterioritat (segle XVII o XVIII).
A l’interior de l’església es conserva una fornícula d’arc apuntat que conté un relleu amb la creu de Tolosa.
Va ser restaurada el 1949.

 

 

Església parroquial de Santa Eulàlia

Construïda durant el segle XVII (a l’interior hi ha gravada la data de 1685) en substitució de l’antiga capella del castell, de la qual no se’n ha conservat cap resta. Va ser ampliada el 1780. Té una sola nau, amb capelles laterals i absis poligonal, coberta amb volta de creueria. El portal de mig punt, adovellat, i asimètric respecte a l’eix de simetria de la nau, és anterior, de tradició medieval. Està emmarcat per una imposta sostinguda per pilastres poligonals amb capitell ornat amb fullatge. A la part superior de la façana s’observa el sobrealçat realitzat a finals del segle XVIII. Adossat a la nau s’alça el campanar de torre, refet l’any 1964. A l’altre costat hi ha la casa rectoral, de l’any 1700.

 

 

Cal Figueres

És un dels casals més antics i emblemàtics de Banyeres, especialment pel fet de estar construït sobre una gran arcada, sota la qual neix el carrer Major. Probablement correspon a l'antiga entrada al recinte murat del nucli medieval. La façana que dóna a la plaça de l'Om té un perfil irregular, i mostra al capdamunt unes golfes obertes amb finestres de punt rodó.

 

 

Cal Torres

Gran casal del segle XVIII reformat al voltant de l'any 1900 i actualment reconvertit en un petit hotel-restaurant que duu el nom de L'Hort de l'Àvia. La façana que dóna al carrer Major té porta amb arc escarser, balcons a la planta noble i finestres balconeres a les golfes. La part del darrera té una àmplia galeria que dóna al jardí i al celler, i una esvelta torre-mirador de planta rectangular.
Va ser propietat dels marquesos d'Urquijo.

 

 

Cal Fontanilles

Casal del segle XVIII que antigament havia estat un hostal. Té el portal de mig punt adovellat i finestres amb llinda i brancals de pedra i un ampit sobresortit. A una de les llindes hi ha la data de 1776 i a l'altra la de 1787. El celler és del 1771.

 

 

Cal Ventosa

Edifici senyorial construït el 1920 substituint un casal més antic. En destaca la gran torre que dóna al carrer Major i que té al seu capdamunt un mirador cobert, resolt amb columnes prismàtiques ornamentades amb relleus florals i medallons. Aquesta mateixa decoració s'utilitza a la resta de façanes, mitjançant frisos amb fullatges, sota la cornisa i enllaçant les obertures. Aquestes són d'arc deprimit a la planta baixa, d'arc escarser a la planta noble i rectangulars triforades al pis superior.
Estilísticament, pot qualificar-se com a modernista, amb influència del noucentisme vigent a l'època de la seva construcció.
A l'esquerra de la casa hi ha l'habitatge dels masovers i, al davant, les tres naus del celler, construïdes a la mateixa època.

 

 

Capella de Sant Miquel

Petita capella construïda el 1766 segons la inscripció que hi ha damunt la porta. Consta d'una petita nau de planta rectangular coberta amb volta lleugerament apuntada, reforçada amb contraforts. La façana té portal adovellat d'arc rebaixat, un òcul i un campanar d'espadanya.

 

 

Capella de Sant Roc

Petita capella construïda el 1766 segons la inscripció que hi ha damunt la porta. Consta d'una petita nau de planta rectangular coberta amb volta lleugerament apuntada, reforçada amb contraforts. La façana té portal adovellat d'arc rebaixat, un òcul i un campanar d'espadanya.

 

 

La Garita Vella

Situada just al davant de la capella de Sant Miquel, a l'altra banda de la riera. Antigament havia format part de les terres de Can Canyís. Està formada per l'habitatge, al centre, i dependències agrícoles als costats. La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Ha estat restaurada modernament conservant l'estructura original, així com el bonic portal adovellat i els emmarcaments de pedra de les finestres.

 

 

La Casa i Ermita de la Murada (Bé Cultural d'Interès Nacional)

Al límit del terme, vora Llorenç i la Bisbal, hi ha la masia d'origen medieval coneguda com casa Murada. Destaca especialment la seva torre trocopiramidal, molt ben conservada. Està feta amb encofrat de tàpia i té a la base una volta apuntada, i diverses finestres de tradició gòtica, una d'elles geminada. Pel que fa a la casa, feta també de tàpia, té portal de punt rodó adovellat i diverses obertures gòtico-renaixentistes. El barri és tancat amb un mur, al costat del qual hi ha una capella d'època moderna.

Al costat de la casa Murada hi ha una capella de planta rectangular, coberta amb teulada a dos vessants, i amb una campanaret d'espadanya. El portal és d'arc rebaixat, amb dovelles.

 

 

Heretat Sabartés

L'heretat està situada al sector de ponent del terme, molt a prop del poble de Llorenç. La masia va ser construïda a mitjan segle XVIII, i va pertànyer a la família Canals i, posteriorment, a Ramon Morenes, comte de l'Asalto. Va ser ell qui va encarregar les reformes de l'edifici per adquirir el seu actual aspecte de palau senyorial. Actualment és propietat del les Bodegues Sumarroca.
El conjunt està format per diversos edificis, tancats per un mur amb torres als extrems, de caire casteller. De l'edifici principal en destaquen les dues torres prismàtiques i les galeries porticades. La casa és voltada de jardins, a un extrem dels quals hi ha la vivenda dels masovers.

 

 

Saifores

Petit nucli urbà documentat des del segle XII, tot i que el seu poblament es remunta a època ibèrica, en virtut de les restes arqueològiques que s'hi han trobat. Està centrat per les masies de Cal Mata i Cal Garriga, que constitueixen l'origen medieval del poble. El conjunt, amb les escoles i l'ermita, té l'encís dels petits poblets agrícoles que s'han conservat sense gaires alteracions i han sabut adaptar-se als nous temps amb encertades restauracions. En Saifores està inspirat el popular conte d'Àngels Garriga "Un rètol per a Curtó".

 

 

Cal Mata

Masia que forma part del nucli de Saifores, documentada des del segle XIV, transformada en centre cultural per la seva propietària, Marta Mata i Garriga.
Consta de la Casa Vella, amb portal d'arc adovellat, i la Casa Nova. Aquesta és, de fet, la part més antiga, però va ser completament reformada l'any 1915. Amb tot, conserva dos antics arcs ogivals a la planta baixa. El celler nou és del 1911 i està caracteritzat pel seu coronament esglaonat d'obra vista. Al pati es pot veure encara una xemeneia, el poc que resta de les antigues instal·lacions dedicades a la producció d'oli de pinyol de raïm.

 

 

Cal Garriga

Masia formada per diversos cossos. la façana que dóna al carrer Major és la més antiga, oberta amb portal adovellat de punt rodó i finestra d'arc escarser amb pronunciat guardapols. Damunt la porta hi ha un escut esculpit, molt malmès. El conjunt comprèn també la casa contigua, que té inscrita al portal la data de 1765. L'actual façana principal, amb destacada torre-mirador, és del segle XIX.
La casa va ser propietat de Ramon de Morenes, comte de l'Asalto.

 

Més informació del patrimoni de Banyeres del Penedès

 

 

BELLVEI

 

Torre de Bellvei (Bé Cultural d'Interès Nacional)

La Torre de Bellvei, integrada dins l'edifici de Cal Roig, pot relacionar-se amb l'antiga fortificació de Bellvei, documentada per primer cop l'any 1037. Aquest indret fortificat, enclavat dins les terres del castell de Castellet, va donar lloc al llinatge dels Bellvei, a partir del segle XII.
La Torre, cilíndrica, va ser molt restaurada i en part refeta l'any 1932. Està arrebossada i pintada, i té un matacà i petites obertures distribuïdes irregularment.

 

 

Cal Roig

Casal situat a la part antiga del poble que integra la Torre de Bellvei, d'origen medieval. Ha estat molt restaurada modernament, afegint-s'hi les finestres neogòtiques i disminuïda d'altura. En destaca el gran portal adovellat. A la façana hi ha inscrita la data de 1796.

 

 

Esglèsia parroquial de Santa Maria

La primitiva església, antiga capella del castell de Bellvei, va ser substituïda per un temple molt més gran durant el primer terç del segle XVII. La construcció va ser promoguda per la baronesa d'Aguilar, senyora de Castellet. Va ser erigida en parròquia independent el 1859.
És un edifici d'una nau, coberta amb volta de canó, i capelles laterals. La façana presenta portal de llinda, una finestra rectangular amb llinda, brancals i ampit de pedra i un campanar d'espadanya de dos ulls, amb campanes datades el 1738.

 

 

Casa de la Torre

Molt a prop de l'església hi ha una casa que fa cantonada on hi destaca una torre circular a l'angle i el coronament emmerletat. La porta i les finestres de la torre estan emmarcades amb pedra sorrenca, molt diferent de la pedra grisa amb què estan fetes les dues finestres de tradició gòtica que podem veure a cadascuna de les façanes.

 

 

Mas de la Muga (Bé Cultural d'Interès Nacional)

El mas és documentat des del 1037 i està situat en un indret habitat des de molt abans, segons demostren les restes de ceràmica ibèrica que s'hi han trobat. L'edifici va ser completament transformat al segle XI i convertit en un gran casal senyorial d'aspecte casteller. Posteriorment va ser abandonat i actualment es troba en un estat ruïnós. En prou feines es conserven dempeus una torre quadrada amb merlets i matacà i dues torres cilíndriques amb torratxes adossades que encara conserven la seva punxeguda coberta.

 

Més informació del patrimoni de Bellvei

 

 

LA BISBAL DEL PENEDÈS

 

El mil·liari romà

Pedra mil·liar romana que servia de fita per marcar la distància de mil passes a les antigues vies romanes. Va ser descoberta per l'historiador local Joan Solé Caralt prop de Sant Vicenç de Calders, i actualment pot contemplar-se al jardí de la plaça Onze de Setembre.

 

 

Casal dels Salbà (Bé Cultural d'Interès Nacional)

L'antic casal senyorial de la família Salbà, també conegut com castell de la Bisbal, està documentat des del segle XIV. Els Salbà van ser barons de la Bisbal durant els segles XIV al XVII. Després passà per matrimoni a la família Vilallonga, la qual el va deixar abandonat entrat el segle XVIII. Es va mantenir dempeus fins a finals del segle XIX i després les seves restes van ser aprofitades per a noves edificacions.
A finals del segle XX l'ajuntament va adquirir aquestes cases per construir-hi el Casal Municipal de Cultura. Aquest modern edifici ha mantingut les escasses restes de l'antic casal, que encara poden contemplar-se tant a l'exterior com a l'interior del recinte.
De l'exterior destaquen els dos finestrals, de tradició gòtica. A l'interior s'han mantingut diversos elements arquitectònics, finestres, festejadors, el pou, i una estança amb arcs de mig punt ha estat convertida en un petit teatre-auditori.

 

 

Església parroquial de Santa Maria

Edifici reconstruït en estil neogòtic sobre les restes de l'antiga església, documentada des del segle XIII i probablement reformada o reconstruïda durant el segle XV. En destaca l'airós campanar de sòlida base quadrada que esdevé vuitavat als nivells superiors. Pel que fa a l'interior, la nau central es cobreix amb volta de canó apuntada, amb llunetes, sostinguda per grans arcs ogivals que descansen sobre pilars rectes, alguns d'ells amb semicolumnes encastades. Als peus del temple hi ha el cor, recolzat sobre un gran arc escarser. Al costat de l'altar major hi ha un orgue instal·lat el 1990.

 

 

Casa fortificada de Santa Cristina (Bé Cultural d'Interès Nacional)

Al costat de l'ermita de Santa Cristina hi ha les restes d'un antic casal fortificat de planta quadrada, de difícil datació però amb tota probabilitat d'època romànica. Podria tractar-se d'un baluard defensiu edificat pels sarraïns o una casa forta de tipus feudal del segle XII o XIII.
Al seu darrere hi ha una cova que podria ser un habitatge troglodític.

 

 

Ermita de Santa Cristina

Està situada a la serralada de la Rubiola, a l'extrem occidental del terme. Està documentada des del 1348 tot i que sembla que va ser construïda durant el segle XIII en estil romànic. Una inscripció damunt el portal adovellat ens indica que l'església va ser refeta i ampliada el 1804. De la construcció antiga en resta l'absis (sobrealçat posteriorment), l'altar i part dels murs. L'edifici actual, reconstruït després de la guerra civil, té una nau coberta amb volta de canó apuntada, amb llunetes.

 

 

Can Llagostera

Masia de tipus basilical documentada des del 1553. L'edifici actual sembla, però, més tardà, segurament del segle XVII o XVIII. És un edifici aïllat, situat dalt d'un turonet prop de la carretera que duu a Santa Cristina. La façana principal resta amagada darrera un barri tancat per un mur alt.

 

 

Torre de l'Ortigós (Bé Cultural d'Interès Nacional)

Torre de guàrdia de planta rodona que originalment tenia més de 13 metres dels quals actualment en resten 8 tot i que només són visibles els 3,5 que sobresurten del teulat de la casa on es troba situada. Podria haver estat construïda a l'entorn de l'any 1000. Popularment se la coneix com la Torre dels Moros.

 

 

Ca l'Alegret de l'Ortigós

Gran mas residencial que presideix el veïnat de l'Ortigós. Va ser edificat durant entre 1767 i 1773, segons indiquen les dates gravades a les llindes de les finestres, tot i que ha sofert reformes i ampliacions en èpoques posteriors, particularment el cos on hi ha la torre-mirador i el celler, del 1910. A la part més antiga es conserva el portal adovellat, damunt el qual hi ha un balcó emmarcat de pedra amb un escut a la llinda. Al seu costat hi ha un rellotge de sol esgrafiat.
Al costat de la casa principal hi ha la casa dels masovers, el primer dels quals va ser Salvador Belvey, el nom del qual està inscrit en una llinda, al costat de l'any, 1773.

 

 

Escola pública

Edifici d'estil noucentista, amb una estructura rectangular, d'una sola planta, i unes característiques torres circulars a cadascun dels extrems, coronades amb pinacle cònic recobert de ceràmica. Les aules tenen amples finestres que li aporten una bona il·luminació i ventilació.
Va ser construït entre 1921 i 1923.

 

 

Nucli antic

El nucli antic de la Bisbal està situat al nord de l'església, a l'entorn de l'antic castell o casal dels Salbà. Els vells carrers conserven encara alguns edificis antics, construïts o reformats durant el segle XVIII, quan la població censada va augmentar en més d'un cent per cent en setanta anys. Portals amb grans dovelles de punt rodó o d'arc escarser, finestres amb llindes i brancals de pedra, golfes porticades, són alguns dels detalls arquitectònics que poden contemplar-se passejant pels carrerons del nucli antic. Un exemple característic podria ser Can Manyer.

 

Més informació del patrimoni de la Bisbal del Penedès

 

 

BONASTRE

 

Nucli antic de Bonastre

El poble de Bonastre està documentat des del segle XI i se sap que va pertànyer durant segles al monestir de Sant Cugat. El seu creixement es produeix sobretot durant els segles XVIII i XIX. El 1718 té censats 174 habitants, que el 1830 ja són 587 i el 1860, 918. Això fa que moltes de les cases i carrers antics del nucli urbà pertanyin a aquest segles o en conservin vestigis, com els portals adovellats o les finestres de llinda.

 

 

Església parroquial de Santa Magdalena

Edifici construït entre 1833 i 1850 imitant models d'època barroca. Té una nau coberta amb volta de canó amb llunetes, creuer, cimbori, capelles laterals intercomunicades i un campanar vuitavat de quatre trams cobert amb cúpula. El portal és de tipus renaixentista. El temple va ser restaurat per l'arquitecte modernista Josep M. Jujol el 1941-45. Obra seva són el baptisteri i el Sagrari.

 

 

Cal Ferrer

És la casa més antiga del poble i se la coneix també com la Casa del Delme, ja que era el lloc on es cobraven els delmes destinats al monestir de Sant Cugat. Conserva el portal adovellat de punt rodó, la cantonera amb carreus ben escairats i diverses finestres amb llinda, ampit i brancals de pedra. D'entre elles en destaquen dues de geminades, de tradició gòtica.

 

 

Cal Fontanilles

Interessant edifici la façana del qual, en angle recte, dóna a la plaça Major. Es caracteritza pels seus magnífics esgrafiats, datats el 1853, a base de garlandes, sanefes i columnes clàssiques, amb una curiosa escena de caça a la part baixa, i els escuts de Catalunya i de Bonastre. El portal és d'arc escarser. El pis principal s'obre amb balcons emmarcats de pedra, igual que les finestres quadrades del pis superior.

 

Més informació del patrimoni de Bonastre

 

 

CALAFELL

 

Ciutadella Ibèrica

ciutadella iberica

Entre Calafell i Segur de Calafell hi ha les restes d'una antiga ciutadella ibèrica. Degué va ser fundada en un moment incert del segle VI aC i es va mantenir activa fins els inicis del segle II aC. quan va ser destruïda probablement pels exèrcits romans del general Cató. Era un petit assentament fortificat dalt d'un turó, les restes del qual encara permeten veure la seva estructura. Es pot veure la fonamentació de la casa del cabdill i de moltes altres vivendes i recintes annexos. També es conserven restes dels paviments. Es poden veure algunes cases reconstruïdes, amb murs de tàpia i cobertes amb embigat de fusta, canyes i palla.

 

 

 Castell de la Santa Creu (Bé Cultural d'Interès Nacional)

castell-santa-creu

Castell documentat des del 1037. Durant el segle XIV va pertànyer a la família Castellbisbal, senyors també de Cubelles, i posteriorment a la família Palou. El 1642 la residència senyorial i una part de les muralles foren enderrocades per ordre del marquès de Los Vélez i des d'aleshores es va fer servir de cementiri. El 1982 es va dur a terme l'excavació arqueològica.
Resta dempeus una bona part de les muralles medievals així com sitges, cisternes i els forats on es clavaven les bigues de les construccions desaparegudes. L'Església parroquial va ser construïda el 1806 per substituir l'antiga capella del castell. Té planta basilical, amb tres naus i un campanar quadrat, xafranat. La portalada, neoclàssica, està coronada amb una fornícula on hi ha una imatge de Santa Helena, obra de l'escultor local Isidre Romeu.

 

 

Museu Casa Barral

museu casa barral

Casa de l’escriptor i editor Carlos Barral i una de les poques “botigues” de pescadors que queden al municipi. Carlos Barral (1928-1989) va tenir al llarg de la seva vida una estreta relació amb el municipi de Calafell. El Museu Casa Barral, propietat municipal des de 1999 té com a objectiu recuperar les tradicions i els costums de la comunitat marinera de Calafell. D’altra banda, es pretén que el visitant prengui contacte amb la seva obra literària i editorial, a partir de la qual Barral va esdevenir una de les figures més importants del segle XX.

 

 

Cases d'indians

 

 

Castell i església de la Santa Creu de Calafell (Bé Cultural d'Interès Nacional)

Castell documentat des del 1037. Durant el segle XIV va pertànyer a la família Castellbisbal, senyors també de Cubelles, i posteriorment a la família Palou. El 1642 la residència senyorial i una part de les muralles foren enderrocades per ordre del marquès de Los Vélez i des d'aleshores es va fer servir de cementiri. El 1982 es va dur a terme l'excavació arqueològica.
Resta dempeus una bona part de les muralles medievals així com sitges, cisternes i els forats on es clavaven les bigues de les construccions desaparegudes.

L'Església parroquial va ser construïda el 1806 per substituir l'antiga capella del castell. Té planta basilical, amb tres naus i un campanar quadrat, xafranat. La portalada, neoclàssica, està coronada amb una fornícula on hi ha una imatge de Santa Helena, obra de l'escultor local Isidre Romeu.

 

 

Sant Miquel de Segur

Documentada des de 1238, era sufragània de Sant Cristòfol de Cunit i, posteriorment, de Santa Maria de Cubelles. Té una sola nau coberta amb doble volta de creueria, reforçada per dos arcs torals apuntats, i amb una singular capçalera formada per dos absis semicirculars juxtaposats. La porta és adovellada, amb arquivolta, i al seu costat la nau s'apuntala amb un gran contrafort lateral. Sembla que és una obra del segle XIII, de transició del romànic al gòtic. Alguns autors, tanmateix, sostenen que podria haver estat edificada en dos fases, la capçalera en època romànica i la nau en període gòtic.

 

 

Antiga Casa del Comú

El Comú de Calafell va néixer com a institució l'any 1493 i es va extingir el 1714. El seu consell general es reunia cada tres anys, a la plaça de la Constitució, i elegia el batlle. L'edifici que es pot contemplar en aquesta plaça és del segle XVIII i va ser la seu de l'Ajuntament fins la segona meitat del segle XIX. És una casa amb teulada a dos vessants i doble ràfec. La porta principal, d'arc rebaixat, adovellada, té gravat a la llinda l'escut del Comú i la data de 1768.

 

 

Cal Bolavà

Edifici construït a l'entorn de 1870 promogut per Antonio López, marquès de Comillas, un dels més importants empresaris del segle XIX, enriquit a Cuba. És un edifici de planta baixa i dos pisos, molt auster en la seva decoració, gairebé limitada a l'ampla motllura que emmarca les finestres i la porta, aquesta d'arc rebaixat. Originalment era un mas agrícola, amb cavallerisses, magatzems i cups, entre d'altres dependències. Té un ampli jardí al davant. Ha estat restaurat modernament per acollir la Casa de Cultura i diverses regidories municipals.

 

 

Confraria de Pescadors

L’ edifici de l’antiga confraria de pescadors, l’emblemàtic Pes, ha esdevingut un centre d’interpretació del Calafell pescador que explica una part del passat col·lectiu, de la història més recent del barri marítim. Un espai creat per mantenir viu el llegat de la platja “amb més fusta” del litoral català, tal com la descrivia l’escriptor Carlos Barral. Conèixer com vivia i s’estructurava la seva comunitat: la relació entre patrons i remitgers, les feines de mar i les de terra, les seves expressions socials i culturals, en definitiva, una forma de vida que ens transporta al segle passat.

 

 

El Vilarenc

La seva riquesa agrícola ja va ser explotada pels romans, els quals hi varen construir una vil·la o casa de camp a finals del segle I aC. Construïren un edifici de planta rectangular format per un conjunt d’estances de dimensions diverses, separades per un passadís que conduïa fins a un pòrtic sostingut per grans columnes, que devia separar les estances d’una àrea descoberta central.
Les restes recuperades no tan sols mostren una planificació interna rigorosa, sinó que també inclouen uns programes arquitectònics i decoratius. Es conserven unes espectaculars cisternes que abastaven d’aigua un complex conjunt termal. Les cisternes romanes es poden observar a la carretera del Sanatori.

 

 

Església de Sant Miquel

Aquesta petita joia de l’arquitectura de transició del romànic al gòtic és una església d’una sola nau, de planta rectangular, ubicada al modern barri de Segur de Calafell.
No està oberta al públic.

 

 

Església de l'Assumpció de Segur de Calafell

Es tracta d’un dels equipaments més emblemàtics de Segur de Calafell. Va ser construïda a principis de la dècada dels setanta del segle XX i consagrada el 1975 pel Dr. Josep Pont i Gol, arquebisbe de Tarragona. L’església de l’Assumpció té la categoria de parròquia. El conjunt el formen vàries edificacions aïllades, l’església, el campanar i la casa rectoral.

 

 

L'Essència de Calafell

Es tracta d’una obra col·lectiva, lliurada a l’Ajuntament de Calafell, dirigida pel prestigiós restaurador calafellenc Giorgio Serafini dedicada al municipi de Calafell. Aquesta obra forma part d’un conjunt d’obres col•lectives de gran valor tant pel que fa a la qualitat dels seus autors, tots ells de gran renom internacional, com per la complexitat i els esforços que comporta l’elaboració d’una obra d’aquest format. Cal destacar altres obres col•lectives d’important rellevància.

 

 

Monument al pagès

El monument al pagès es va inaugurar el 16 de juliol de 2008 i està instal·lat a la plaça de Mariano Solé, al nucli de Calafell (Poble). El monument és fruit d’una iniciativa popular i, en particular, de les idees dels calafellencs Joan Pons i Isidre Romeu, que van ser plasmades per l’escultora calafellenca Fina Olivé. Inaugurat el 16 de juliol de 2008, aquest monument és un reconeixement al paper històric de la pagesia calafellenca, atès que la pagesia ha estat un sector molt important per a l’economia local.
El monument consisteix en un relleu de metall que representa un pagès i un cavall llaurant la terra. El relleu està sobre un mur de pedra seca. El conjunt incorpora elements tradicionals de l’agricultura, com pedres de molí i eines pròpies del treball de camp.

 

 

Monument al pescador

Monument realitzat per Francesc Carulla a iniciativa de l'Ajuntament de Calafell i del seu alcalde a l'època, Joan Colet. És un homenatge als pescadors de Calafell i va ser inaugurat per la festa major de Sant Pere de l’any 1986.

 

 

Monument dels països catalans

Monument als retrats de tres presidents històrics de la Generalitat de Catalunya com son Lluïs Companys, Francesc Macià i Josep Irla. Aquests es troben esculpits per Philippe Lavaill en bronze. La peana és culminada per una majestuosa dama carregada de simbolisme que carrega amb el pes de la llibertat i de dur a Catalunya pel bon camí. Tampoc és escollit a l’atzar que el monument, la Dama, miri cap al Mar, cap a l’Horitzó.

 

 

Nucli antic de Calafell

El nucli antic de Calafell va començar a formar-se en època medieval al voltant del castell. El carrer Major i el carrer de les Penyes conserven encara algunes cases dels segles XIV i XV, amb els seus portals adovellats i algun finestral gòtic. Però és durant el segle XVII quan es configura plenament el nucli. S'obre el carrer de l'Aire i moltes cases antigues s'amplien i es reformen. El creixement s'accelera durant el segle XVIII, quan la població passa dels 138 habitants (1718) als 493 (1787).

 

 

Passeig marítim Sant Joan de Déu

Calafell gaudeix de cinc quilòmetres de passeig marítim lineals i ininterromputs, una façana pràcticament única a Catalunya. Es divideix en tres platges: la platja de Calafell, que coincideix amb el nucli de la Platja de Calafell, la platja de Segur, que coincideix amb el front marítim del nucli de Segur de Calafell, i la platja de l’Estany Mas Mel, situada davant dels dos barris que porten aquests noms.

 

Més informació del patrimoni de Calafell

 

 

Cunit

 

Església de Sant Cristòfol

Es conserva una part de l'antiga església romànica de Sant Cristòfol, actualment utilitzada com a sagristia. Tanmateix, el temple actual és del 1762, data inscrita a la llinda d'una de les portes de l'edifici. La façana té un portal d'arc rebaixat, amb llinda i brancals de pedra, damunt el qual hi ha una fornícula amb la imatge del sant, i més amunt una senzilla rosassa.

 

 

Absis romànics de Sant Cristòfol

De l'antic edifici romànic es conserva únicament la capçalera, formada per tres absis semicirculars en creu. Dos d'ells són visibles des de l'exterior mentre que l'altre resta inclòs dins l'antiga casa rectoral. Estan ornamentats amb lesenes i un fris esculpit molt desgastat pel pas del temps. Per la tipologia del seu aparell pot datar-se al segle XII.

 

 

Jaciment ibèric del Fondo del Roig

El Jaciment Ibèric El Fondo d’en Roig són unes restes molt ben conservades d’ una petita granja ibèrica on hi vivia la tribu dels cossetans. Aquest emplaçament va estar actiu des del segle IV al segle III a.c., essent un dels pocs establiments rurals ibers localitzats fins ara a Catalunya. Va ser trobat durant les prospeccions prèvies a la construcció de l´ autopista C- 32 (es troba sota d’aquesta infraestructura) i va ser excavada durant l´ any 1996.

 

 

Avenc de Sant Antoni

L’Avenc de Sant Antoni és una petita cova situada prop de la masia del mateix nom, amb dues galeries i una profunditat propera als 40 metres de longitud, on s’ han trobat vestigis de l’ home prehistòric.

 

 

El Castell (Bé Cultural d'Interès Nacional)

Cunit va tenir un castell, documentat des de l'any 999, del qual no se'n coneix l'emplaçament. Per tradició popular es coneix com ""el castell"" el casal situat a la vora de la riera, que conserva elements molt antics. Es tracta, però, d'un edifici residencial de principis del segle XX, inspirat en l'arquitectura popular catalana, amb la porta adovellada de mig punt i una característica torre-mirador.

 

 

Cal Marqués

Antiga casa pairal situada a un extrem del nucli antic. No se'n coneix l'origen però per la tipologia podria haver estat construïda o transformada durant el segle XVIII. Les parets són de tàpia amb fragments de paredat i l'acabat és arrebossat amb morter de calç. Els contraforts atalussats li donen un cert aspecte de casa fortificada.

 

 

Can Nicolau

A la fi del segle XIX era el centre d'una gran explotació agrària, les terres de la qual formen actualment una moderna urbanització. L'edifici, dedicat actualment a l'hoteleria, està format per diversos cossos, entre ells una petita capella, i un jardí davant l'entrada principal.

 

 

Can Torrents

Masia de planta baixa, pis i golfes, coberta a dues aigües amb torre-mirador i cossos annexes. La façana és simètrica, amb l'estructura típica de les masies del segle XVIII i XIX. El portal i les finestres de la planta baixa són d'arc rebaixat. Una motllura separa aquesta planta del pis principal. Aquest s'obre amb un balcó central i dues finestres balconeres on hi destaca el forjat de les baranes. Al centre de les golfes hi ha tres obertures amb arquet de punt rodó i, a cada costat, dues finestretes rectangulars. Totes les obertures es coronen amb un ample guardaplos.

 

 

Masia Rectoret

Masia que va pertànyer al pintor Marià Espinal, que hi va fer notables transformacions, afegint a l'antic edifici dos cossos laterals i un de posterior, amb una cúpula central. També va reformar la façana, la qual s'inscriu dins la vessant classicista del noucentisme.

 

 

Mas de Cal Pla

Magnífic edifici de tipus senyorial aïllat amb una decoració inspirada en el gòtic civil. És un edifici de tres plantes amb una gran balconada de pedra al pis principal i una tribuna lateral semicircular. El pis superior o golfes és format per un seguit d'arcs de mig punt. Té com elements més característics la galeria d'arcs de mig punt, les baranes esculpides de pedra i la torre mirador poligonal coronada amb una torreta vidriada damunt la qual hi ha un apuntat pinacle. La casa està envoltada de jardins, compta amb una capella i té adossada la casa dels masovers.

 

 

Mas de Sant Antoni

Edifici rural aïllat construït o reformat el 1901. Té una estructura de tres cossos, el central de tres plantes i els laterals de dues, amb una característica torre de planta quadrada coronada amb una galeria oberta amb teulat a quatre aigües. El portal és d'arc escarser. El pis principal té un balcó amb barana de ferro, mentre que les golfes s'obren amb una finestra geminada flanquejada per dos ulls de bou. Presideix la façana un capcer on hi ha un rellotge de sol amb la inscripció 1901.

 

 

Mas de Vila-seca

Vila-seca era una antiga quadra situada a l'antic camí d Cunit a Cubelles. Es troba documentada des del segle XIV i se sap que va continuar habitada a finals del segle XVI, quan Cunit es trobava gairebé despoblat a causa de les incursions dels pirates. Actualment forma part d'una moderna urbanització. L'actual edifici del mas és de tipus basilical, amb un cos transversal adossat a una de les ales. El portal és d'arc rebaixat. L'edifici actual és fruit d'una reconstrucció del 1808, amb restauració moderna.

 

 Més informació del patrimoni de Cunit

 

 

LLORENÇ DEL PENEDÈS

 

Castell de Llorenç (Bé Cultural d'Interès Nacional)

El castell de Llorenç està documentat des del segle XIV. Des del 1371 va pertànyer a la família Tous i després va passar a mans dels Desbosc i dels Cuixà. Durant el segle XVIII va ser propietat dels barons de Maldà.
L'edifici actual és un gran casal refet durant el segle XIX tot i que conserva elements antics. La restauració es va inspirar en molts detalls dels castells medievals: coronament amb merlets, arcades ogivals, torres i baluards. Davant la façana principal hi ha un gran pati tancat amb un portal adovellat. Hi ha la data gravada de 1848.

 

 

Església de Sant Llorenç

Està documentada des del 1309. L'església antiga va ser substituïda per un nou temple durant el segle XVII, que va durar fins el 1953, quan va ser enderrocat per construir la nova església, la qual va ser inaugurada el 1963. És un edifici neorromànic d'una nau única amb capelles laterals. Té la façana dividida en tres cossos, damunt d'un dels quals s'alça el campanar de torre. Al cos central hi ha la portalada, amb arquivoltes, i una gran rosassa. A l'interior hi ha una pila baptismal d'època pre-romànica.

 

 

Cal Morgades

Casal del segle XVII tancat amb un mur, davant mateix de l'església, on hi ha un portal adovellat d'arc rebaixat que mena a un pati. L'entrada de la casa és d'arc de mig punt amb dovelles. La façana que dóna al carrer Francesc Macià, d'època més moderna, té dues plantes, la principal amb balcons, i les golfes.

 

 

El Mas

Antic mas que havia estat envoltat de camps, que han estat absorbits per la trama urbana. La seva actual fesomia es deu a una reforma dels anys vint que li atorgà el seu actual aire casteller. Té una torre rectangular coberta amb un terrat amb balustrada, mentre que l'edifici principal és coronat amb merlets. Es va mantenir l'antic portal, adovellat, de punt rodó. Davant la casa hi ha un frondós jardí amb palmeres. La façana posterior conserva una finestra gòtica.

 

 

Cal Ramon del Telèfon

Edifici que fa angle seguint el perfil del carrer. Antigament es coneixia com Cal Garcia Vell, ja que fou residència d’aquesta important família. Tot i que ha estat molt reformada conserva elements que palesen la seva antiguitat, com el portal adovellat de punt rodó i la finestra geminada, amb arquets de mig punt sostinguts per una columna central, i amb brancals i ampit de pedra.

 

 

Cal Garcia

La família Garcia, grans propietaris agrícoles del terme, varen construir inicialment en aquest indret unes quadres i magatzems. Posteriorment, cap al 1810, van reformar-ho per convertir-lo en un mas amb, un habitatge de dues plantes al qual, amb posterioritat, s’hi afegiren les golfes, la torre i la galeria.

 

 

Masia de l'Estrella

Masia situada al sud del terme. Està formada per diversos edificis, d'entre els quals sobresurt una torratxa de planta quadrada rematada amb merlets. Van ser construïts en diverses etapes. La part més antiga és del 1700 i correspon a l'actual casa dels masovers, amb portal adovellat de punt rodó. En aquella època havia estatjat un molí. La resta de construccions daten del 1800, del 1930 i del 1970.

 

 

Ermita de l'Estrella

Està situada a l'entrada de la masia de l'Estrella. És una petita capella neo-romànica construïda el 1970 damunt les restes d'una ermita més antiga. të una sola nau, amb un atri amb arcades de mig punt sobre columnes i un petit campanar de torre. L'altar és fet amb una antiga roda de molí.

 

 

Monument de l'Estrella

Ubicada enmig d’una rotonda, prop de la masia de l’Estrella. Representa un au mitològica que estira el coll per tal d’agafar una estrella d’afilades punxes. És obra de l’escultor Carles Rodó, del 1962, i està feta en pedra d’Alcover.

 

Més informació del patrimoni de Llorenç del Penedès

 

  MASLLORENÇ

 

Voltes de Can Baró

Les Voltes de Can Baró formaven part de l'antiga estructura medieval, fortificada i protegida amb una vall. Les voltes estan formades per arcades de punt rodó i embigat de fusta, i travessen el vell casalot de gruixuts murs de pedra i portal adovellat, fins enllaçar amb el carrer de l'Església. Aquest racó, on ara hi ha un restaurant, és la part més antiga i interessant del poble.

 

 

Església de Sant Ramon

Edifici construït a mitjan segle XVIII, substituint un temple anterior, i reformat l'any 1854. Té planta de creu llatina coberta amb volta de canó amb llunetes, cimbori octogonal i capelles laterals. El campanar vuitavat, de quatre trams, va ser alçat el 1855. És coronat amb un penell amb forma d'àngel. La façana és d'una gran austeritat. Té un portal adovellat, de punt rodó, retallat per encaixar-hi una porta rectangular.

 

 

Masarbonès

Al sector de llevant del terme hi ha el nucli de Masarbonès, agrupat a l'entorn de l'església de Sant Bartomeu. Conserva alguns masos d'origen antic, com Cal Martí, on encara poden observar-se elements arquitectònics d'època medieval. A Cal Curt es conserven instal·lacions antigues utilitzades per a destil·lar aiguardent. El conjunt de cases, la major part amb funcions de segona residència, manté l'estructura tradicional i constitueix un espai molt agradable que conserva inalterat l'encís del seu passat agrícola.

 

 

Església de Sant Bartomeu de Masarbonès

És un edifici de nau única coberta amb volta de llunetes i amb absis poligonal, edificada durant la segona meitat del segle XVIII (està documentada des de 1787). Té portal adovellat d'arc escarser i campanar d'espadanya amb tres ulls.

 

Més informació del patrimoni de Masllorenç

 

 

EL MONTMELL

 

Castell del Montmell

Situat dalt d'un cim de la serra de Montmell, la seva antiguitat va més enllà de l'any 974, any en què es troba documentat per primer cop. La seva senyoria va pertànyer sempre al bisbat de Barcelona, excepte durant els segles XI i XII, que va ser infeudat a la família Banyeres.
Es conserven algunes restes de la torre, de planta rectangular, i algunes dependències del recinte annex, de planta trapezoïdal, obra del segle X o XI. Hi ha restes d'una cambra amb volta, segurament d'època posterior. Sota el castell hi ha l'església vella de Sant Miquel del Montmell (romànica) i, més avall, l'església nova.

 

 

Església vella de Sant Miquel del Montmell

Està situada uns vuitanta metres per sota del castell del Montmell. Va ser construïda durant el segle XI. Té una sola nau coberta amb volta de canó, ampliada posteriorment amb un altre cos, excavat en part la roca, i amb el qual es comunica mitjançant dos arcs de mig punt. La nau original és capçada amb un absis semicircular, ornat amb lesenes i arcuacions de tipus llombard, entre les quals s’obren dues finestres de doble esqueixada. La porta, de mig punt, està situada en un dels trams de l’ampliació, distingint-se encara les restes de la porta original a la part primitiva del mateix mur. L’aparell alterna carreus de pedra rogenca amb pedra calcària local.

 

 

Església nova de Sant Miquel del Montmell

El 1598 va ser consagrada l’església nova de Sant Miquel, als peus del cim on hi ha el castell i l’església vella, a la qual substituïa donat el seu difícil accés. És un edifici de tres naus amb campanar de torre i portal adovellat de punt rodó. Al seu voltant hi ha restes del que va ser un petit nucli de poblament agrupat a l’entorn de l’església.

 

 

Castell de Marmellar (Bé Cultural d'Interès Nacional)

El castell, situat dalt d’un turó al mig de la vall de la riera de Marmellar, està documentat des del 1023. Tanmateix, l’obra que ha pervingut està datada al segle XII. Se sap que durant aquella època va pertànyer als Banyeres, passant posteriorment a mans de diverses famílies: Anglesola, Claramunt, Gallifa, Fortià, Boixadors i Savallà. De la seva planta trapezoïdal en resta dempeus un gran pany de paret força ben conservat. En ell s’hi detecta ben clarament l’encalçament dels tres pisos de l’edifici. Interiorment estava dividit en quatre estances. Al seu voltant hi ha restes de les muralles i la capella romànica de Sant Miquel de Marmellar.

 

 

Església de Sant Miquel de Marmellar

Situada dins el recinte del castell homònim. És un edifici romànic del segle XI. Té una nau única coberta amb una volta de canó on s’observa clarament l’empremta de l’encanyissat utilitzat en la seva construcció. En un dels laterals de la nau s’hi afegí una capella rectangular, coberta també amb volta de canó, conservant al sòl una gran roca natural. La porta, situada a la façana de ponent, és de mig punt, molt reformada. Té absis semicircular ornat amb lesenes i arcuacions llombardes. Interiorment estava decorat amb pintures murals que actualment es conserven al MNAC. L’edifici va ser sobrealçat i fortificat en època desconeguda. Damunt la porta es pot veure clarament el pendent de la coberta original.

 

 

La Joncosa del Montmell

El poblet de la Joncosa, cap del municipi del Montmell, és un petit agregat de cases arrenglerades a banda i banda de les antigues cases senyorials de Cal Cintet, Cal Ventosa i Cal Papiol. Un xic allunyat d’aquest carrer hi ha un petit grup de cases agrupades al voltant de l’església parroquial de Sant Miquel.

 

 

Església de Sant Miquel de la Joncosa

Edifici fet construir per mossèn Joan Ventosa el 1862. Té una nau amb un campanar adossat de planta quadrada que esdevé octogonal a mitja altura i es corona amb coberta piramidal de ceràmica vidriada. El portal és de mig punt, adovellat. El 1904 va començar a construir-se, al seu davant, una església nova que va restar inacabada. La seva estructura d’arcs de mig punt es manté com una mena de plaça adossada a l’església.

 

 

Casa Gran d'Aiguaviva

Centrant el petit agregat d’Aiguaviva hi ha l’antic casal senyorial conegut com la Casa Gran, que va pertànyer a qui fou alcalde de Barcelona, Josep Collasso i Gil. La part més antiga és la situada a l’esquerra de la façana principal, on es distingeix una finestra amb motlluratge tardo-gòtic i un doble rellotge de sol. Posteriorment va ser ampliada fins a formar un gran edifici de planta rectangular cobert a quatre aigües, amb tres plantes, golfes i celler al semisòtan. A la part posterior de la casa hi ha un jardí arbrat amb una gran bassa.

 

 

Sant Pere d'Aiguaviva

Edifici neo-romànic construït el 1930 a iniciativa de Josep Collasso i Gil, substituïnt un temple anterior de tradició romànica. Té una nau voltada de contraforts i portalada de mig punt amb arquivoltes.

 

 

Mas de Sant Marc

La Vall de Sant Marc, al sector nord del terme del Montmell, compta amb un conjunt de masies entre les quals en destaca el mas de Sant Marc. És un edifici del 1778 tancat amb un baluard. Al seu costat hi ha l’església nova de Sant Marc, construïda l’any 1925.

 

 

Església de Sant Marc

ermita sant marcS’hi arriba caminant per un sender d’un quilòmetre aproximadament que surt de la carretera d’Aiguaviva a Can Ferrer de la Cogullada. Està situada a 711 metre d’altitud. L’edifici és de tradició romànica molt modificat en època gòtica. Està documentada des del 1370. Té volta de canó apuntada, un gran portal adovellat amb motllura, i campanar d’espadanya molt malmès. Davant la portada hi ha restes d’un porxo i, al costat, l’antiga casa de l’ermità.

 

 

 

Sant Miquel de Can Ferrer

Petita capella situada dins el nucli de Can Ferrer de la Cogullada construïda l'any 1945. S'hi va traslladar la pica baptismal del segle XVI procedent de Sant Miquel del Montmell que havia estat saquejada el 1936.

 

Més informació del patrimoni del Montmell

 

 

SANT JAUME DELS DOMENYS

 

Aqüeducte dels Arcs

Prop de la masia dels Arcs es conserven les restes d'un aqüeducte d'època tardo-romana (segle IV o V). Es mantenen dempeus tres trams, un grup de tres arcs de 12,7 metres, un arc solitari, i un altre grup de dos arcs, que fa 8,7 metres. L'alçada de l'aqüeducte és d'uns 4 metres. Està construït a base de pedra del país lligada amb morter.
Sembla que servia per abastir d'aigua una gran vil·la romana situada on ara hi ha la masia dels Arcs. Té un especial interès donada l'escassetat de restes d'aquest tipus a Catalunya.

 

 

Església parroquial de Sant Jaume

Església construïda el 1702 per substituir un temple anterior, documentat des del segle 1176. Té una nau única coberta amb volta de canó amb llunetes, absis poligonal i capelles laterals entre els contraforts. La façana, amb portal rectangular i ull de bou, té un atri amb arcs de punt rodó. Al seu costat s'enlaira el campanar de torre, de planta quadrada.
A l'interior del temple es conserva una valuosa pica baptismal romànica dels segles XII o XIII, amb decoració arcaïtzant a base de discs florals, creus i figures humanes.

 

 

Casa rectoral

Edifici del segle XVII (a la finestra de la façana hi ha la data de 1696), tot i que podria tenir un origen més antic. Consta de planta baixa, pis i golfes i coberta de teula amb el carener paral·lel a la façana. En aquesta hi destaca el portal de mig punt adovellat i, al costat del rellotge de sol, un finestral amb ampit i brancals de pedra i llinda ornamentada.
A l'hort de la rectoria va trobar-se l'any 1983 una necròpolis dels segles X-XI amb diverses tombes antropoformes excavades a la roca i cobertes amb lloses planes.

 

 

Can Pau

Prop del poble, aturonada a la vora de la carretera de Vilafranca, la masia de Can Pau data del segle XVIII, segons la inscripció que hi ha a una llinda, on es pot llegir la data de 1768.
El mas està format per diversos cossos, els dos principals juxtaposats conformen un pati d'entrada, tancat per un baluard d'època posterior (1901). La façana més antiga conserva el portal adovellat, al qual hi menen unes escales, i es decora amb un rellotge de sol quadrat. Les cobertes tenen el carener paral·lel a la façana.

 

 

Ermita dels Arquests

Ermita dedicada a la Mare de Déu del Roser, situada dins el veïnat dels Arquets. Està documentada des del 1636 però l'edifici ha sofert nombroses reformes al llarg dels anys. Té una sola nau, amb sagristia, i es cobreix a dos vessants amb estructura de fusta recolzada sobre dos arcs de mig punt reforçats amb contraforts. La façana va ser refeta al segle XIX (hi ha una inscripció amb la data de 1821) amb una porta d'arc escarser, un ull de bou i el campanar d'espadanya. Va ser cremada el 1936 i restaurada durant els anys cinquanta.

 

 

Torre de Lletger (Bé Cultural d'Interès Nacional)

L'actual poblet de Lletger era en època medieval una quadra depenent de la senyoria de Castellet. Del seu castell es conserva únicament la meitat d'una torre de planta circular i les restes d'unes dependències annexes.
Està construïda amb pedres irregulars de mida mitjana. A l'interior s'endevina una cúpula, damunt la qual es situen les espitlleres, amples a l'interior i molt estretes a l'exterior.
Aquesta fortificació deuria formar part d'una línia defensiva juntament amb la del Papiol, Banyeres i Llorenç.

 

 

Església de Lletger

Dedicada a Sant Andreu i Santa Marina. Té origen romànic però el seu aspecte actual es deu a una reforma efectuada durant els anys cinquanta del segle vint. Té una sola nau amb contraforts laterals, absis semicircular, portal adovellat de mig punt i campanar d'espadanya.

 

 

Masia Vallfort

Casal fortificat d'origen incert, situat dalt d'un turó damunt la riera de Marmellar, prop de Lletger, que ha estat abandonat i mig enrunat durant molts anys. Una part dels seus murs són de pedra, altres de tàpia, i en alguns trams es troben fortament atalussats. El portal és adovellat, de punt rodó.

 

 

Mas de Gomila

Masia d'origen molt antic, documentada des del 1533. L'edifici va ser reconstruït el 1794, tal com testimonia la data gravada al portal. És un edifici de tres plantes cobert a dues aigües. A la façana hi ha el portal adovellat de mig punt i el portal del celler. Al pis principal les finestres són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra, i les golfes s'obren amb un seguit de finestretes de punt rodó.

 

 

Castellnou de Gimenelles (Bé Cultural d'Interès Nacional)

És un casal construït el 1773 per substituïr un mas més antic, el Castellvell, del qual encara hi ha algunes restes dalt d'un esperó. És un edifici de tres plantes cobert a quatre vessants. Té estructura rectangular, amb dos cossos laterals adossats, més baixos, i contraforts al darrera. En la seva construcció es van utilitzar materials de l'edifici antic.
En època medieval Giminells era una quadra, documentada des del segle XIV, que tenia uns quinze focs. Posteriorment, va conformar una baronia juntament amb Torregassa. El darrer baró de Giminells i Torregassa va ser el famós pintor olotí Joaquim Vayreda.

 

 

Cal Palau de Torregassa

Masia datada el 1771, tancada dins un baluard. Té portal adovellat, balcons amb barana de ferro i finestretes de mig punt a les golfes. Adossada a la tanca hi ha la capella de Sant Antoni Abat, construïda el 1813 pels propietaris del mas i que es fa servir d'església del veïnat de Torregassa.

 

 

Església del Papiolet

Església construïda l'any 1950. Té una sola nau, amb un cos lateral afegit on hi ha la sagristia i un proxo amb tres arcades de punt rodó. Sota el porxo hi ha la porta, emmarcada en maó vist, i damunt la taulada un petit campanaret d'espadanya.

 

Més informació del patrimoni de Sant Jaume dels Domenys

 

 

SANTA OLIVA

 

Castell de Santa Oliva (Bé Cultural d'Interès Nacional)

Situat dalt d'un turó, a la part alta de la vila. Està documentat des del segle X i és a partir del segle XII que els seus senyors comencen a cognomenar-se Santa Oliva. El seu domini es manté fins el 1243, quan Saurina de Santa Oliva ven tots els drets al monestir de Sant Cugat, el qual en mantindrà la jurisdicció fins al segle XIX.
El que resta del castell és una magnífica torre de planta rectangular, amb un cos adossat (l'antiga sala del castell) que al segle XVII va ser convertit en l'església del Remei. Al seu extrem hi ha l'absis enlairat de l'antiga capella del castell.
La torre, del segle XI, té diversos nivells, amb espitlleres i els forats on es recolzaven les bigues. A la part superior hi ha finestres de punt rodó i la coberta amb volta de mig punt. L'aparell és fet de pedres irregulars però ben arrenglerades. La porta, rectangular i amb llinda monolítica, és situada a la façana nord.

 

 

Església de la Mare de Déu del Remei

Ocupa l'antiga sala del castell de Santa Oliva i una part de l'antiga capella del castell, dedicada a Sant Julià. Està documentada des de l'any 938 i, com el castell, va estar vinculada al monestir de Sant Cugat, el qual hi va fundar un efímer priorat. A principis del segle XVII es va convertir en santuari de la Mare de Déu del Remei.
Conserva de l'edifici romànic la part de l'absis, semicircular, que posteriorment va ser sobrealçat i convertit en torre de defensa. La part de la nau va ser eixamplada al segle XII i posteriorment reformada en estil gòtic. La volta és de canó, apuntada, reforçada amb unes arcades laterals sostingudes per pilars amb semicolumnes de capitell trapezoïdal. La porta d'entrada, adovellada, duu la data de 1610.
L'interior de l'església va ser restaurat el 1984.

 

 

Església de Santa Maria

L'església parroquial de Santa Maria, situada fora del nucli urbà, està documentada des del segle XI. Sembla que va patir una ràtzia dels sarraïns a començament del segle XII i que va ser reconstruïda poc després. L'any 1158 va ser concedida al monestir de Sant Cugat perquè hi establís un priorat. Els drets senyorials del monestir, que abastaven tot el terme inclòs el castell, van mantenir-se fins al segle XIX, tot i que el priorat a partir del segle XV només va existir nominalment.
L'església és un edifici de tradició tardo-romànica amb modificacions i ampliacions posteriors. La nau és dels anys 1564-69. La façana està feta amb grans carreus ben tallats i escairats. Hi destaca la portada de punt rodó, inscrita dins una arcada de grans dovelles voltada d'un guardapols amb impostes, i el campanar d'espadanya, de tres ulls. L'absis és semicircular i està reforçat amb contraforts.
El conjunt de l'església i les dependències monacals, popularment conegudes com la Rectoria, ha estat rehabilitat entre 2003 i 2009.

 

 

Nucli antic

El poble de Santa Oliva es va anar formant sota el castell. Els carrers més propers a l'antic recinte murat són els que tenen més interès. Mantenen la seva estructura original i conserven algunes cases i elements arquitectònics antics, en general dels segles XVIII i XIX. Podem veure portals adovellats i finestres amb llinda, brancal i ampit de pedra, tot i que la major part de cases han estat molt reformades al llarg del segle XX.

 

 

Safareigs

Situats molt a prop del castell, van ser construïts al segle XIX i es van convertir en un dels tradicionals àmbits de relació social de les dones del poble. Han estat restaurats modernament.

 

 

Fonts urbanes

El terme de Santa Oliva és especialment ric en aqüífers. L'aigua és, doncs, un element d'identitat del poble, la manifestació plàstica de la qual són les diverses fonts públiques que es poden trobar a diversos indrets del poble.

 

 

Casa Larrienaga

A tocar de la vila del Vendrell, però dins el terme de Santa Oliva, hi ha el casal construït per un indiano retornat de Sudamèrica. De la seva façana en destaca per la seva originalitat el gran finestral ovalat, dividit per pilars, que s'obre a un petit balcó. La casa té un jardí lateral i alguns edificis annexes. En un d'ells pot llegir-se la data de 1920. Actualment és seu d'una fundació dedicada a l'atenció de disminuïts psíquics.

 

Més informació del patrimoni de Sant Jaume dels Domenys

 

 

EL VENDRELL

 

Església parroquial de Sant Salvador

La primitiva església de Sant Salvador, edificada al segle XV, va ser completament reconstruïda entre 1732 i 1739 dins l'estil barroc propi de l'època. És un temple de tres naus amb capelles laterals, transsepte i cimbori sobre el creuer. Hi destaca la magnífica portalada barroca, amb una fornícula on hi ha la imatge del Salvador, obra del picapedrer Pere Cañelles, del 1786, i el campanar de base quadrada i cos octogonal, obra de Joan Antoni Rovira, del 1769. És coronat per un penell conegut com "l'Àngel de Tobies", obra de l'argenter vilanoví Josep Romeu, del 1784. De l'interior de l'església en destaca l'altar major, obra de Josep M. Pujol, i l'orgue del segle XVIII.

 

 

Torre del Cintoi (Bé Cultural d'Interès Nacional)

Torre amb funcions defensives o de vigilància possiblement d'origen romànic. Segons alguns autors podria ser l'origen del nucli del Vendrell, decumentat des del 1032.
La torre, que només es conserva en part, té planta circular i un diàmetre interior de 3 metres. A uns 4 metres d'alçada hi ha un relleig que fa pensar que la porta deuria estar a aquesta altura. El parament del mur és fet a base de pedres mitjanes, poc treballades però ben aliniades i unides amb morter de calç.

 

 

Portal i Casa del Pardo

En època medieval el Vendrell era una vila emmurallada. La muralla tenia cinc portals, dels quals només se'n ha conservat el que s'obria al camí de Sant Vicenç de Calders, conegut com portal del Pardo. Està ubicat en un casal senyorial que duu la data de 1623. A la clau de volta hi ha l'escut de la poderosa família dels Nin. La sala que hi ha damunt el portal es denominava "la cambra dels patrons" ja que s'hi hostatjaven els capitans dels vaixells que feien escala al municipi. L'edifici és un magnífic casal renaixentista, amb una galeria a base d'arcs carpanells lobulats i diversos finestrals amb entaulament, bellament esculpits. Una part de la façana està embellida amb esgrafiats del segle XVIII, força deteriorats. Actualment és la Fundació Apel·les Fenosa.

 

 

Can Capdeferro

D'aquesta casa en destaca el magnífic portal de punt rodó, amb enorme dovelles, damunt del qual hi una finestra que conserva la llinda, els brancals i l'ampit de pedra. També és notable l'enreixat de ferro de la porta.

 

 

Casa de la Vila

La Casa de la Vila ocupa dues cases colindants conformant un espai en forma de L que s'obre a la plaça Vella, al costat de l'església. Les cases dón del segle XVIII. En un dels portals, dins l'escut de la vila, pot llegir-se la data de 1775. es van fer obres de reforma els anys 1844 i 1879, afegint-se uns fontons neoclàssics damunt les finestres del balcó principal.

 

 

Molí de Vent (Bé Cultural d'Interès Nacional)

El molí està adossat a la masia coneguda com Mas del Bombo. És una torre cilíndrica atalussada construïda damunt d'un cos quadrangular cobert amb volta de creueria sostinguda per quatre arcs de mig punt.

 

 

Cal Palau

És una antiga masia del segle XVIII que pertanyia a la família Ribes. Va ser molt remodelada a principis del segle XX, quan es va afegir la torre lateral, coberta amb teula policromada. Les finestres conserven llindes i brancals de pedra. Destaca la fornícula amb una imatge eqüestre de Sant Jaume.

 

 

Hospital de Sant Salvador

Antic establiment hospitalari privat fundat el 1880. El projecte original, concebia un edifici amb un ampli cos central i dues ales laterals dibuixant un quadrat obert per un dels costats. D'aquest projecte només s'arribà a construir l'ala dreta. És una construcció de pedra i maó vist, amb una planta rectangular força estreta. La façana principal, amb capcer triangular, té una austera ornamentació basada en quatre pilastres rectes que sostenen un entaulament llis sota la cornisa, i un senzill motlluratge emmarcant les obertures.
Actualment és la seu de Ràdio el Vendrell i estatja un taller d'art i de puntes de coixí.

 

 

Torre del Botafoc

És, juntament amb la torre del Puig, una de les fortificacions construïdes arran de la Tercera Guerra Carlina, entre els anys 1873-74. Està situada entre el torrent Cullerer i la riera de la Bisbal. Té planta rodona i espitlleres a l'altura dels dos pisos. La porta d'accés és situada al segons pis.

 

 

Pont de França

La riera de la Bisbal, a ponent del nucli antic del Vendrell, baixa seca la major part de l'any, però algun cop, com va passar l'any 1913, el seu desbordament ha causat importants destrosses. Per creuar la riera la Diputació va construir l'any 1888 l'anomenat Pont de França, de tres arcades, on desemboca el carrer de les Quatre Fonts, que es la continuació extramurs del carrer Major.

 

 

Torre del Puig (Bé Cultural d'Interès Nacional)

La Tercera Guerra Carlina, els anys 1873-74 va ser molt intensa a la comarca. La necessitat de fortificar-se va induir a la construcció de torres de defensa, de les quals n'han restat dues en molt bon estat, la del Puig i la del Botafoc. La torre del Puig, situada estratègicament dalt d'un turó, és de planta rodona, amb espitlleres a dos nivells.

 

 

Plaça Nova

La plaça Nova és un dels centres neuràlgics del Vendrell. Es va obrir l'any 1794 amb l'enderroc del sector de muralla que donava al camí dels Molins (l'actual carrer de Santa Anna). La seva urbanització es produeix al llarg del segle XIX i, de fet, la major part dels edificis que la conformen són de finals d'aquell segle. Cal destacar-ne ca l'Aleu (1914), cal Mumbrú (finals dels XIX), les Voltes (finals del XIX) i la casa Palau-Rabassó. Presideix la plaça un monument en homenatge a Pau Casals, obra de Viladomat, del 1985.

 

 

Cal Fontana

Edifici entre mitgeres construït a l'entorn de 1875 i caracteritzat per la seva vistosa façana neogòtica. La seva ornamentació utilitza tots els elements del repertori gòtic: arcs ogivals, lobulats, conopials, columnetes amb nervadures, quadrifolis, capitells i guardapols esculpits, etc. La balconada dels pis principal s'eixampla a la part central d'on neixen unes columnes que donen suport a una fina traceria d'arcs trilobulats i quadrifolis, que té la seva continuïtat en la tribuna del pis superior.

 

 

Mercat del Vendrell

Edifici del 1887. Té planta rectangular amb coberta a dues aigües. S'il·lumina a través d'altes finestres de mig punt que, a les dues façanes principals, es disposen de forma simètrica flanquejant la porta i van guanyant altura seguint el perfil de la coberta. Damunt la porta s'obre un gran finestral semicircular amb una estructura de ferro disposada en forma de raigs de sol.

 

 

Casa Palau Rabassó

Casa senyorial de segle XIX amb jardí a la part posterior que conserva la seva façana original, mentre que l'interior ha estat reformat per ubicar-hi les col·leccions del Museu Deu. És un edifici de planta baixa i dos pisos, amb balconada seguida al pis principal i balcons individuals al segon pis. L'acabat del mur és estucat imitant carreus. Damunt la llinda de les obertures hi ha decoració de garlandes esculpides. És molt característic el templet que corona l'edifici, amb coronament ceràmic policrom.

 

 

Caseta de la Miquela

Edifici de planta quadrada de reduïdes dimensions, d'una sola planta i amb una petita torre-mirador coberta a quatre vessants amb ceràmica vidriada de colors. Caracteritzen les façanes les obertures d'arc de ferradura, de reminiscències àrabs, voltades d'una ampla motllura continua que ressegueix les tres façanes.

 

 

Sindicat cooperatiu

L'edifici del Sindicat Cooperatiu Agrícola del Vendrell va ser construït entre 1906-1910 segons projecte de l'arquitecte modernista César Martinell, especialitzat en aquest tipus de construccions. Bastit en època plenament modernista, l'edifici respon a l'estètica d'aquest moviment, que es fa palès en l'ús ornamental de la rajola ceràmica o en la forma original de les finestres. En una de les cantonades hi ha una curiosa gàrgola en forma d'animal.

 

 

Banc Central de Barcelona

Edifici construït el 1920 per iniciativa d'uns quants vendrellencs promotors d'una Caixa de Crèdit i Estalvi, que no va reeixir, i va ser absorbida pel Banc Comercial de Barcelona. Posteriorment va pertànyer al Banc Central de Barcelona. És un edifici situat a l'illa que es dibuixa entre els carrers Doctor Robert i Nord. L'estreta façana que dóna a la plaça té un característic perfil, amb un rellotge que té un coronament barroquitzant.

 

 

Can Castellví

Edifici del 1910 promogut per Narcís Socias. Està format per dos cossos, en un dels quals hi ja la farmàcia, amb els seus característics estucats. És força interessant el joc de volums de les terrasses i el curiós esglaonat circular que fa de llosana del voladís arrodonit de la terrassa baixa.

 

 

Cal Miquelot

De l'edifici noucentista es conserva únicament la façana, restaurada i adossada a una moderna construcció. Caracteritzat pels seus esgrafiats de temàtica agrícola, havia estat edificat entre1917-22 al mateix indret on hi havia un antic casal fortificat integrat dins la muralla de la vila. Aquest casal, del 1599, pertanyia a la poderosa família Nin. L'escut d'aquesta nissaga, simbolitzada per un nen, es pot veure en la llinda de la finestra, que es va salvar de l'edifici medieval.

 

 

Casa Benvingut Socias

Casa promoguda per l'indiano Manuel Marquès Bolet quan va retornar al Vendrell, el 1880. És un edifici de tipus colonial caracteritzat per la doble galeria proxada, amb arcs de mig punt sostinguts per pilars rectangulars, que al primer pis estan units amb barana de balustres. En aquesta casa hi va viure el pianista vendrellenc Benvingut Socias i Mercadé (1877-1951)

 

 

Quinta Amèrica

Casal senyorial amb jardí feta construir per l'indiano Francisco Fernández Zorrilla, casat amb la vendrellenca Francesca Bartrolí, l'any 1892, segons figura inscrit a la façana principal. Segons sembla, la casa és una còpia de la que tenia a Cuba. El nom de Villa Teresa es deu a un propietari posterior.
L'edifici, de planta rectangular, es caracteritza per la galeria de cinc arcades de mig punt flanquejades per columnes d'ordre compost, que presideix la façana principal, de tradició colonial. Els murs són d'arrebossat simulant carreus.

 

 

Cal Vidal

Edifici que situa la façana principal a l'angle retallat de la cantonada, on sobresurt una tribuna que abasta el pis principal i sosté la balconada del pis superior. Més amunt hi ha un capcer amb decoració de garlandes. Les façanes s'ornamenten amb elements eclèctics, molts d'ells extrets del repertori clàssic, com els frontons que coronen les finestres o les columnes estriades de la galeria, que atorguen a l'edifici un cert caràcter senyorial.

 

 

La cascada de la Rambla

La cascada modernista de la Rambla ha tingut una història força convulsa d'ençà de la seva inauguració, l'any 1907. L'any 1913 s'hi fa afegir una reixa de ferro per evitar que els infants caiguessin a l'estany. Després de la guerra civil, l'any 1939, tots els ajuntaments van ser obligats a erigir un monument als caiguts, i al Vendrell es va aprofitar, a tal efecte, el tronc central de l'antiga cascada. Aquest "monument" va ser enderrocat els anys vuitanta. Finalment, per iniciativa dels Amics de la Història del Vendrell, la cascada va ser reconstruïda, l'any 1996.

 

 

Monument als castellers

Escultura originalment ubicada al barri del Francàs, va ser executada en dues fases. El 1969 es va inaugurar la meitat inferior i la resta no va ser enllestida fins el 1976. El 1995 va ser traslladada al seu actual emplaçament, a l'entrada de la vila. L'escultura és feta en pedra calcària i representa un "quatre de vuit". És obra de l'escultor nat a Banyeres, Josep Cañas (1905-2001).

 

 

Nucli antic Sant Vicenç de Calders

L'agregat de Sant Vicenç de Calders (que va ser municipi independent fins el 1940) és situat dalt d'un turó formant un petit nucli al voltant de la plaça Major i l'església de Sant Vicenç. No resta cap vestigi del castell medieval, documentat des del segle XI. El poblament va anar minvant durant l'edat mitjana i no es va produir cap represa fins el segle XVIII, quan es va reconstruir l'església. De fet, la major part de cases antigues pertanyen a aquesta època i així ho testifiquen les dates gravades en algunes façanes.

 

 

Església de Sant Vicens de Calders

L' antiga església parroquial de Sant Vicenç de Calders, documentada des del segle XI, va ser reconstruïda el 1784. Té una nau coberta amb volta de canó i llunetes i amb capelles laterals. La seva façana presenta el coronament ondulat típicament barroc i una portalada d'arc escarser adovellat, flanquejat amb pilastres rectes que sostenen un frontó amb fornícula, on hi ha una imatge de sant Vicenç. D'un lateral neix el campanar, xaparrat, de dos ulls.

 

 

Mas del Francàs (Bé Cultural d'Interès Nacional)

El lloc del Francàs està documentat des del segle XIV, quan consta que tenia 7 focs. El mas del Francàs és una masia fortificada, ben restaurada i actualment convertida en restaurant. Conserva una torres de planta quadrada amb matacà defensiu. La restauració ha conservat les parets de pedra irregular amb alguns panys de carreus ben escairats, igual que les cantoneres i les llindes i brancals de les finestres. Els portals són de mig punt, adovellats.

 

 

Villa Ramona

Casa d'estiueig amb jardí, de composició complexa i assimètrica, amb diferents cossos i molt caracteritzada per la torre rodona coronada amb un apuntat pinacle. Aquesta cúpula està recoberta amb trencadís ceràmic, aportant una nota cromàtica als acabats sobris de les façanes. La casa va ser edificada el 1920.

 

 

Villa Buenaventura

Edifici de 1933. Concebut segons els esquemes noucentistes basats en l'equilibri, l'harmonia i la simetria. La façana que dóna a la platja té una gran tribuna d'arcs de mig punt la coberta de la qual fa de balconada del pis superior. L'entrada és situada a la façana oposada, precedida per un porxo amb balustrada sostingut per columnes de tipus clàssic. La coberta és de pissarra a l'estil europeu.

 

 

Església de Sant Ramon

Obra de 1956-57. És un edifici de gran austeritat ornamental, amb un robust campanar de torre. A l'interior hi ha un retaule de l'escultor Santiago Pedrós.

 

 

Ermita de Sant Salvador

Església de tradició romànica (està documentada des del segle XI) que ha sofert notables modificacions en èpoques posteriors. Té una nau coberta amb volta de canó sobre un arc toral, lleugerament apuntat, que descansa sobre impostes. Degué tenir un absis, que no s'ha conservat. L'actual portada i l'espadanya són del 1900.

 

 

Sanatori Marítim de Sant Joan de Déu

Antic hospital antituberculós projectat per l'arquitecte racionalista Germán Rodríguez Arias els anys 1927-28 i regentat pels germans de Sant Joan de Déu. Va ser inaugurat pel rei Alfons XIII l'any 1929. Va ser construït sobre pivots de formigó injectats a la sorra del que aleshores era una platja solitària. Va tancar el 1969 i va restar molts anys en estat d'abandó. Fins que l'any 2004 va ser rehabilitat i transformat en hotel.

 

Més informació del patrimoni del Vendrell