Catalan English French German Italian Portuguese Russian Spanish


Termalisme

EL VENDRELL

Reserva Marina Masia Blanca

foto1red"Sotavent, associació submarinista del Vendrell va promoure la reserva marina Masia Blanca per tres motius molt importants:

  • En primer lloc, per protegir la flora, la fauna i l'ecosistema marí, ja que les barques d'arrossegament sortien cada vegada més al mar i podien destruir tot aquest conjunt marí, com ha passat en altres indrets.
  • En segon lloc, perquè tenien planejat , fora de l'ecosistema, a la part de la sorra que està a partir dels 20 m de fondària, enfonsar barques de pesca retirades de servei. Aquest tipus de biòtops creen molta fauna i el conjunt de tot això crearia un gran parc aquàtic i un reclam turístic.
  • En tercer lloc, promoure'l a través dels documentals, creats per sotavent i d'altres mitjans de comunicació, aportant un gran benefici a la comarca."

Pere López (President de Sotavent)

 La reserva marina està formada per una circumferència de 0,2 milles de diàmetre, que es denomina reserva marina integral, envoltada per una àrea de 0,6 milles anomenada zona d’amortiment. La seva profunditat oscil·la entre els quatre i els setze metres. L’àrea s’estén en front d’una platja de sorra, interrompuda per la riera de la Masia Blanca, i constitueix un atractiu turístic molt important per a la zona. Apareixen dunes originades per l’acció del vent amb les construccions realitzades a la costa; aquestes dunes fixes han estat colonitzades per plantes que formen una comunitat vegetal completa molt típica dels substrats de sorra.

A la mar, igualment que a terra ferma, el relleu ofereix protecció a nombroses espècies i afavoreix que la biodiversitat augmenti. La reserva marina de la Masia Blanca, que es va crear amb la finalitat de protegir uns fons rugosos, excepcionals en una àrea on dominen les sorres i els fangs, està localitzada en front de les platges del Vendrell, al costat del port de Coma-ruga.

Aquests fons estan constituïts per barreres d’origen biològic (comunitats coral·lígenes), perpendiculars a la costa, al mig d’un fons sorrenc i una altra barrera de gran longitud que transcorre paral·lela a la línia de la costa i es troba situada a la part més profunda de la reserva marina. Tanmateix, abunden els prats d’una planta aquàtica endèmica de la Mediterrània, la Posidonia oceanica, que formen un laberint ric en espècies d’invertebrats (pops, sípies, nacres...) i vertebrats (molls, meros, orades i llobines entre altres).
Aquest relleu submarí ha afavorit l’establiment de diferents comunitats que s’intercalen, presentant-hi una gran biodiversitat biològica.

Es distingeixen tres comunitats diferents, depenent del tipus de substrat: comunitats de substrat tou amb vegetació de prats de Posidonia oceanica; un fons de substrat tou sense vegetació, caracteritzat per la sorra en la qual es desenvolupa una fauna rica en invertebrats, petits crustacis i peixos típicament bentònics (de fons), i un fons de substrat dur, caracteritzat per roca biogènica, que, amb la seva formació, tenen especial protagonisme les algues de la família de les coral·linàcies, que formen un relleu molt rugós amb nombrosos caus que serveixen de refugi a innombrables organismes del fons.

Aquesta comunitat, denominada en la llengua científica precoral·lígena d'ambients infralitorals al límit del circalitoral, rep a Catalunya el nom de grapissar i és conegut com maërl en altres zones del litoral.

Les prades també constitueixen un paisatge digne d’admiració per la seva magnífica bellesa i formen un hàbitat d’una gran riquesa pesquera. A més, el fons de grapissar, escassos a la Mediterrània, de creixement molt lent i molt vulnerables, presenta un clar interès ecològic, ja que, a l’heterogeneïtat especial que els caracteritza se li afegeix l’elevada biodiversitat, és a dir, l’abundància d’espècies, incloses algunes molt poc comunes i d’altres d’interès pesquer.

Cal afegir que a la reserva marina hi arriben les aigües termals de la deu de Brisamar que, durant tot l'any, sorgeixen a 19ºC i enriqueixen de forma natural les aigües de la reserva que, igual que les de la Mediterrània, es caracteritzen per la pobresa de nutrients i la transparència.

Més informació


La Deu de l'Estany i el Riuet de Coma-ruga

aiguesterEl Baix Penedès disposa d'una surgència natural d'aigua. La deu, situada al barri marítim de Coma-ruga (El Vendrell), a la que s'atribueixen propietats terapèutiques, i que utilitzen nombroses persones que durant tot l'any s'apropen al riuet de Coma-ruga per prendre-hi un bany curatiu. Actualment, la reobertura del balneari suposa un gran atractiu per a totes aquelles persones que cerquen destinacions que ofereixen serveis relacionats amb el termalisme.

El Vendrell ha consolidat els títols de vila termal i destí turístic de salut, la qual cosa complementa els atractius de sol i platja, per una banda, i de cultura, música i gastronomia, per una altra.

La deu de l'Estany i el Riuet es troba a la platja de Coma-ruga, al municipi del Vendrell. L'aigua de la deu neix en una surgència de roques calcàries del massís de Bonastre i descendeix a força profunditat per les falles que delimiten la fossa tectònica del Penedès, fins a arribar a Coma-ruga, on brolla espontàniament a la superfície. Actualment, tota la zona està urbanitzada. Antigament, però, aquest aflorament formava diversos estanys d'aigües termals tèbies; per això, aquest lloc s'anomenava calders.

Al segle XIX es descobrí que, d'aquesta deu, brollava una aigua amb propietats medicinals de temperatura constant entre 18ºC i 21ºC. Arran d'aquest descobriment s'hi construí, als anys vint del segle XX, un luxós balneari, que significà l'inici de la urbanització del nucli de Coma-ruga.

L'alta concentració de sals clorurades sòdiques que presenta aquesta aigua no la fa apta per a l'ús alimentari, però si per a l'ús terapèutic extern, Fou declarada aigua mineromedicinal per dictamen de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona l'any 1892. El Dr. August Pi Sunyer va determinar l'any 1919 que, per les seves propietats, caldria catalogar-la com a aigua termal clorurada alcalina, bromurada i gairebé isotònica.

Està indicada, en forma de banys, per a tota mena de dolors articulars, ossis i reumàtics, i també en els processos inflamatoris, lumbàlgics i ciàtics. També facilita el guariment de patologies cutànies alhora que tonifica i relaxa el sistema nerviós.

Composició química (anàlisi laboratori Dr. Oliver Rodés 1919)

  • Bicarbonat càlcic   0,1317 g/l
  • Bicarbonat de magnes   0,2956 g/l
  • Bicarbonat de sodi 0,3228 g/l
  • Bicarbonat ferrós 0,0127 g/l
  • Bromur sòdic   0,0159 g/l
  • Clorur magnèsic 0,4152 g/l
  • Clorur potàssic   0,3159 g/l
  • Clorur sòdic   0,1312 g/l
  • Sílice (anhídric silícic)   0,1254 g/l
  • Sulfat càlcic   0,1735 g/l
  • Sulfat magnèsic   0,3613 g/l

Més informació


 

Buceo Sirocco

Avinguda del Tancat de la Plana, 8

És una associació que els seus fundadors tenen passió per el busseig i el món del submarinisme. La seva missió és fer comprendre al major nombre possible de persones la importància de conservar el fons marí. Per això organitzen excursions en les que porten als bussejadors a observar aquest apassionant món. Realitzen batejos i viatges per llocs amb corals i algues marines, fins i tot pots col·laborar amb ells en sortides i esdeveniments planificats per mantenir el fons marí net.