Jordi Valls Pozo diu en un poema:
“Quan deixi d’escriure
guixaré un darrer mot
i vull que aquest sigui:
definitiu, contundent i rotund”.

Nosaltres, M. Carme Rovira, M. Teresa Baltasar, Joan Tuset i Joan Descals, ens hem inspirat en la poesia del Jordi per fer-ne interpretacions, per anar per camins diferents tot descobrint-hi aquelles definicions, aquells impactes, aquelles rotunditats que, ara mateix , ja té el seu art.

Això, que ens passa a cada obra que fem, és el fet de dir que quelcom ja es dona per acabat encara que, de fet, una obra d’art, un poema, no ho és mai… fins que l’autor ho digui. El nostre concepte de la interpretació, i aquesta mateixa interpretació, és absolutament diferent per a cadascun de nosaltres i, això no obstant, tots venim de la lectura dels poemes de Jordi Valls.

La Maria Carme s’ha apropat a una realitat amb contundència, respecte i tendresa amb retrats personalíssims.

La Maria Teresa, en comunicació amb la natura, ens descobreix una ànima poètica, suau, profunda en els poemes.

En Joan Tuset, jugant amb miralls, transforma la realitat més enllà del consens de les convencions humanes i omple de sentit projeccions ben treballades.

En Joan Descals s’apropa al surrealisme, al cubisme, a l’abstracció… i els utilitza com a mitjans per a les seves interpretacions dels poemes, o de les frases d’un poema…

Hem treballat els mots, els significats, les imatges poètiques i els hem interioritzat. Hem creat ambients amb entusiasme i plaer. Hem construït la nostra realitat, que us oferim a tots vosaltres, i a Jordi Valls, amb apassionament i il·lusió.