El lloc de Bellvei, antigament, formava part del gran terme de Castellet. És documentat el 1037 en la concòrdia d’un plet de límits entre Bernat Otger, senyor del castell de Castellet, i l’abat de Sant Cugat, on s’esmenta la torre que fou de Tedbert “que dicunt Bellvizi” i, també, el lloc de la Muga. La torre de Bellvei no fou mai un castell termenat, sinó una fortalesa menor del terme de Castellet. Les persones que la posseïen, però, amb el temps es van cognomenar Bellvei. Un d’ells, Arnau de Bellvei, era de l’ordre de l’Hospital i preceptor de la casa de Sant Valentí de les Cabanyes.

El 1326 Guillem de Bellvei comprà el castell de Lavit per nou anys i, com que els seus descendents es negaven a restituir-lo, hagués d’intervenir el rei Pere III per a obligar-los a la restitució. Per aquell temps (1556) el senyor Bernat Ferrer era baró de Castellet, Bellvei i quadres de la Muga. Aquestes mateixes possessions el 1620 eren de la baronessa Maria d’Aguilar. Al segle XVIII Castellet i Bellvei eren del compte de Santa Coloma, molt poderosos i amb extensos dominis.