L’església parroquial de Santa Maria, situada fora del nucli urbà, està documentada des del segle XI. Sembla que va patir una ràtzia dels sarraïns a començament del segle XII i que va ser reconstruïda poc després. L’any 1158 va ser concedida al monestir de Sant Cugat perquè hi establís un priorat. Els drets senyorials del monestir, que abastaven tot el terme inclòs el castell, van mantenir-se fins al segle XIX, tot i que el priorat a partir del segle XV només va existir nominalment.

L’església és un edifici de tradició tardo-romànica amb modificacions i ampliacions posteriors. La nau és dels anys 1564-69. La façana està feta amb grans carreus ben tallats i escairats. Hi destaca la portada de punt rodó, inscrita dins una arcada de grans dovelles voltada d’un guardapols amb impostes, i el campanar d’espadanya, de tres ulls. L’absis és semicircular i està reforçat amb contraforts.

El conjunt de l’església i les dependències monacals, popularment conegudes com la Rectoria, ha estat rehabilitat entre 2003 i 2009.